Bofill A, Caballero MA, Caicedo EA, Gálvez H, Jansà A, Pedreño D.
Les toxines microbianes son molècules capaces d’ interrompre o hiperestimular moltes funcions essencials i rutes metabòliques de les cèl•lules eucariotes. Algunes toxines bacterianes actuen en la superfície cel•lular de destí, provocant danys irreparables a la membrana cel•lular, o alterant la transducció de la senyal cel•lular normal [1].
En els darrers anys, la comunitat científica a estat capaç d’ entendre el funcionament de certes toxines de tal manera que això a permès entendre determinades rutes metabòliques o generar noves teràpies. Exemple d’això podem trobar-ho en la vacuna del tètanus (toxina Clostridium tetani) [2] o l’ utilització de la toxina Shiga (Shigella dysenteriae) [3, 4] en tractaments experimentals com anticancerígens. Tot i així, en el present article ens centrarem en la toxina botulínica ja que en els darrers anys hi ha hagut un fort increment en el seu ús com a cosmètic per part de la població en general. És el cas de USA, on es gasten més de 300 milions de dòlars al any en botox. Al 2001 va ser el tractament cosmètic més popular i administrat amb major frecuencia.
Figura 1. Distribució mundial des de 1990 (22 milions de vials aprox.)
Clostridium botulinum és el patogen productor de la toxina botulínica (BoNTs), la qual té una LD50 de 0.005–0.05 µg/kg [20]. El mecanisme d’acció es basa en el bloqueig de l’alliberació de les vesícules d’acetilcolina a nivell muscular, provocant la seva relaxació fins al punt de poder produir la mort per parada respiratòria a dosis letals.
Video1. Mecanisme d’acció del Botox ®.
Figura 2. A) Esquema de la toxina botulínica; B) Mecanisme del complex de docking.
S’han descrit 7 serotips de BoNTs (A-G), les quals es produeixen com a cadenes polipeptídiques inactives (150kDa) i després s’activen donant lloc a dues cadenes: una lleugera (50kDA) i una pesada(100kDa). La cadena pesada duu a terme la unió de la toxina amb el receptor neuronal específic de cada tipus, i la cadena lleugera te l’activitat catalítica, la qual tallarà a diversos llocs del complex de docking que té lloc al citosol [5].
Taula 1. Lloc d’hidròlisis de la cadena lleugera de la toxina en el complex de docking membrana-vesícula.
L’ efecte de la toxina és àmpliament aprofitat en cirurgia cosmètica. Normalment s’utilitza la toxina BoNTs A acompanyada d’un complexa proteic (comercialitzada com a Botox ®)[6]. Es busca eliminar les arrugues d’expressió, relaxant els músculs que les provoquen. Però atenció, les arrugues que s’observen en repòs no s’eliminen, i normalment són les menys desitjades.
L’aplicació d’aquesta tècnica es duu a terme injectant una petita dosi de la toxina al múscul causant de l’arruga. Sembla molt senzill... però coneixem el risc o els efectes secundaris als que estem exposats quan ens injectem la toxina?
Segons dades proporcionades per l’ Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), s’han registrat casos greus de debilitat muscular, disfagia, pneumònia per aspiració i fins i tot casos mortals, tots relacionats amb la disseminació de la toxina fora del múscul on s’injecta [7]. Científics del National Research Council han traçat el recorregut realitzat per BoNTs A, temps després de ser injectada en ratolins, i han trobat la toxina en la seva forma activa al SNC (cervell) d’aquests animals, certificant així la capacitat migratòria de la toxina cap a teixits no esperats [8]. Tot i conèixer aquestes dades, la FDA no vol pronunciar-se oficialment perquè diu que calen més estudis per prohibir, o no, la toxina [9].
Vídeo 2: Aplicació cosmètica del Botox ® en l’actualitat.
A banda de l’ús com a cosmètic, la toxina botulínica té actualment diversos usos clínics. Alguns d’ells ben estudiats i recolzats per nombrosos articles i d’altres encara en vies d’estudi però amb resultats prou evidents al seu favor.
Un dels usos més coneguts en clínica és l’ús com a relaxant muscular i anti-espàsmic. L’aplicació de toxina botulínica aconsegueix grans resultats en el tractament de distonies i espasmes causats per compressió vascular de nervis cranials a l’entrada i a la sortida del tronc de l’encèfal. A més, se li atribueix la capacitat de modular la hiperactivitat neuronal, acabant amb l’origen de tot tipus d’espasmes i tics convulsius i dolorosos [10, 11, 12, 13], i l’aplicació al tractament d’hiperhidrosis axil•lars i palmars per inhibició dels ganglis simpàtics [14].
Encara sota estudi, cal destacar l’ aplicació de la toxina com analgèsic en pacients amb migranya (implosiva ocular). Són estudis reduïts i el tipus de migranya es basa en la descripció de pacients, la qual cosa dificulta l’obtenció de conclusions fidedignes [15, 16].
A banda dels usos terapèutics i degut a les pròpies característiques inherents de la toxina (incolora, inolora i insípida, en la forma liquida) ens trobem davant d’una potent arma bacteriològica per a la seva facilitat de transport, producció i distribució [17]. En termes militars rep el nom d’ Agent X o Agent XR.
Aquestes característiques no han passat desapercebudes per determinats grups com: la secta japonesa Aum Shinrikyo [18], Saddam Hussein o l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Cal destacar que la Convenció de Ginebra prohibeix el seu us en guerres com a arma biològica.
Fins a dia de avui no s’han donat atacs per mitjà de la toxina botulínica, però en congressos internacionals es baralla aquesta hipòtesis per la seva facilitat de distribució (aliments , aerosols, reserves d’aigua) a més de que la gent afectada podria col•lapsar el sistema sanitari [19].
En definitiva, podem dir que ens trobem en una època en que la toxina botulínica ha estat prenent cada cop més protagonisme en el camp de la biomedicina, sent actualment tractament de primera línea de diverses patologies , com també sent un potent producte en el mercat del món de l’estètica i la bellesa. Tot això ha fet que aquesta toxina actualment rebi una forta repercussió mediàtica.
Però, hem de ser crítics i no deixar-nos portar per l’opinió mediàtica; l’aplicació de la toxina a la clínica es relativament recent, i no es coneixen els possibles efectes secundaris a llarg termini que pot causar al pacient. A més, es coneix que la toxina te la perillosa capacitat de migrar a altres teixits no esperats, podent arribar al SNC, sense oblidar que una dosi només 28 cops més gran a l’aplicada en cosmètica i clínica és mortal, sent descrita com una arma de destrucció massiva.
Tenint tot això en compte, pot ser arriscat haver creat un mercat tant potent centrat en aquesta toxina, sense saber els efectes a llarg termini que provocarà a la gent? Estarem corrent riscos innecessaris quan estem donant dosis d’aquest verí tant potent per finalitats merament estètiques?
Bibliografia:
[1] Henkel JS, Baldwin MR, Barbieri JT. Toxins from bacteria. EXS. 2010;100:1-29.
[2] Turton K, Chaddock JA, Acharya KR. Botulinum and tetanus neurotoxins: structure, function and therapeutic utility. Trends in biochemical sciences. 2002;27(11):552-8.
[3] Patyar S, Joshi R, Byrav DS, et al. Bacteria in cancer therapy: a novel experimental strategy. Journal of biomedical science. 2010;17(1):21.
[4] Tesh VL. Induction of apoptosis by Shiga toxins. Future microbiology. 2010;5:431-53.
[5] Agarwal R, Swaminathan S. SNAP-25 Substrate Peptide (Residues 180–183) Binds to but Bypasses Cleavage by Catalytically Active Clostridium botulinum Neurotoxin E. J Biol Chem. 2008; 283(38): 25944–25951.
[6] Instituto Nacional sobre el Envejecimiento. Botox™ [sede Web]. Estados Unidos; 2007. [Actualización el 07 de julio de 2009; acceso el 10 de mayo del 2010]. http://www.nia.nih.gov/Espanol/Publicaciones/FDA/botox.htm
[7] Vargas Castrillón E. Nota informativa sobre toxina botulínica: (Botox®, Dysport®, Neurobloc®, vistabel®): riesto de efectos adversos graves por diseminación de la toxina [sede Web]. España: Agencia española de medicamentos y productos sanitarios; 2007 [Actualización el 6 de julio de 2007, acceso el 11 de mayo del 2010]. http://www.aemps.es/actividad/alertas/usoHumano/seguridad/toxinaBotulinica.htm
[8] Telis G. Have Botox, Will Travel [sede Web]. Sciencemag; 2008 [acceso el 10 de mayo del 2010]. http://news.sciencemag.org/sciencenow/2008/04/02-02.html?rss=1
[9] U.S Food and Drug Administration (FDA). Early Communication about an Ongoing Safety Review of Botox and Botox Cosmetic (Botulinum toxin Type A) and Myobloc (Botulinum toxin Type B) [sede Web]. Estados Unidos; 2008 [Actualización el 1 de mayo de 2010, acceso el 10 de mayo de 2010]. http://www.fda.gov/Drugs/DrugSafety/PostmarketDrugSafetyInformationforPatientsandProviders/DrugSafetyInformationforHeathcareProfessionals/ucm070366.htm
[10] Kato K, Kohda T, Kozaki S. [Application of botulinum neurotoxin in the treatment of epilepsy]. Brain and nerve = Shinkei kenkyu no shinpo. 2009;61(8):939-48.
[11] Wijemanne S, Jankovic J. Hemidystonia-hemiatrophy syndrome. Movement disorders : official journal of the Movement Disorder Society. 2009;24(4):583-9.
[12] Poulain B, Lonchamp E, Jover E, Popoff MR, Molgó J. [Mechanisms of action of botulinum toxins and neurotoxins]. Annales de dermatologie et de vénéréologie. 2009;136 Suppl :S73-6.
[13] Dong M, Yeh F, Tepp WH, et al. SV2 is the protein receptor for botulinum neurotoxin A. Science (New York, N.Y.). 2006;312(5773):592-6.
[14] Glogau RG. Treatment of palmar hyperhidrosis with botulinum toxin. Semin Cutan Med Surg. 2001 Jun;20(2):101-8
[15] Ashkenazi A. Botulinum toxin type a for chronic migraine. Current neurology and neuroscience reports. 2010;10(2):140-6.
[16] Magalhães E, Menezes C, Cardeal M, Melo A. Botulinum toxin type A versus amitriptyline for the treatment of chronic daily migraine. Clinical neurology and neurosurgery. 2010.
[17] Biological and chemical terrorism: strategic plan for preparedness and response: recommendations of the CDC Strategic Planning Workgroup. MMWR Morb Mortal Wkly Rep 2000;49(RR-4):1-14.
[18] WuDunn S, Miller J, Broad WJ. How Japan germ terror alerted world. New York Times. May 26, 1998:A1, A10.
[19] Hooper RR. The covert use of chemical and biological warfare against United States strategic forces. Mil Med. 1983;148:901-902
Sóc autor de l'altre article de la setmana i voldria felicitar-vos pel vostre, ja que penso que tracta un tema molt interessant.
ResponEliminaTot i que ja coneixia l'origen de la toxina i la seva aplicació cosmètica (tots hem fet Fisiologia amb els mateixos professors i molts hem al·lucinat amb determinades curiositats), desconeixia que tingués aplicacions clíniques no cosmètiques, en especial el seu potencial ús per tractar dolors migranyosos.
Trobo molt interessant que hagueu explicat que pot extendre's a altres teixits a banda del tractat, ja que és una cosa que sempre m'havia preguntat.
Per altra banda, trobo molt il·lustratius tots dos videos.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA mi també m’ha sorprès molt que la toxina botulínica s’utilitzi també a nivell no cosmètic. Tot i els seus efectes miorelaxants, no hagués pensat mai que s’utilitzés com a tractament en distonies, espasmes... i molt menys en certes migranyes. Suposo que el nom de “toxina” imposa una mica i potser amb raó, perquè, com heu comentat, no se sap massa si té capacitat de migrar a altres teixits i produir efectes secundaris greus i fins i tot la mort.
ResponEliminaD’altra banda, crec que s’hauria de parar especial atenció a un aspecte que heu tractat: l’ús de la toxina botulínica com a arma bioterrorista. Realment, després del que heu explicat m’he adonat que aquest gran negoci cosmètic pot sortir-nos molt car. El botox està relativament a l’abast de tothom i si algú té certs coneixements de Microbiologia i un esperit terrorista, podem estar davant d’un problema greu, per això crec que s’hauria de regular molt més tots els aspectes entorn el botox (qui l’utilitza, a on es ven...)
@ carlos: Merci pel comentari. A nosaltres tambe ens ha sorpres lo de la migranya i alguns aspectes que cap cirurgia reconeix obertament en entrevistes.
ResponElimina@Judith: Es cert que el nom de toxina imposa por, pero cal recordar que la diferencia entre veri i medicina es la concentracio.
Avui en dia, tothom coneix l’aplicació de la toxina botulínica en el camp de l’estètica, però el que em sembla sorprenent es que s’estigui aplicant de forma quotidiana a les clíniques quan encara no coneixen els risc al que s’exposen els pacients. La migració de la toxina cap al cervell és una complicació molt greu que podrien patir els pacients en una intervenció d’aquest tipus. Des del meu punt de vista, la migració observada en ratolins hauria de ser una evidència suficient com per a limitar l’ús de la toxina botulínica a l’àmbit clínic. Actualment, s’estan realitzant estudis sobre quin dels botox comercialitzats migra menys i per tant és més segur. (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18254812)
ResponEliminaMiriam Barrera Palma
Sembla mentida que una cosa tan petita com Clostridium botulinum sigui capaç de crear els mateixos efectes que causaria la mateixa bomba nuclear. La perillositat de treballar amb aquest bacteri, és doncs evident. Sempre que parlem de microorganismes amb capacitat d'esdevenir armes biològiques, estem davant d'un greu perill poblacional, ja que produir-les, possiblement sigui més facil, més barat que el crear una arma nuclear. Penso que seria important trobar sempre un antibiotic al màxim d'eficient.
ResponEliminaPel que fa Clostridium botulinum em sorpèn la gran quantitat d'usos pel qual pot ser utilitzat, des d'un punt de vista cosmètic fins a arma militar, passant per usos clínics.
Com a cosmètic penso que hauria d'èsser liquidat del mercat, ja que, com es comenta al article la toxina pot passar cap a teixits interns, on pot produir mals majors. A la vida ja hi han suficientes malalties com per a sobre haver d'arriscar-se a patir-ne més per culpa d'un simple cosmètic. Tots ens fem vells.
Trobo que el risc que existeix de que la toxina arribi al cervell pot ser molt perillós.
ResponEliminaAra bé, a l’article es menciona que aquesta toxina es fa servir en la clínica, i això em fa pensar en que si ho utilitzen amb tanta freqüència , deu ser perquè si s’administra la toxina de forma adequada i per mitjà d’un professional, en principi no hauria d’haver cap risc important per a la salut del pacient, com per exemple el d’una paràlisi muscular diafragmàtica.
A més, si s’aplica a la clínica, també es pot aplicar a l’estètica; això sí, amb les mateixes mesures de seguretat que les dels hospitals.
Georgina Izaguerri Serrano
Realment desconeixia la gran varietat d' aplicacions clíniques de la toxina botulínica a banda de la seva utilitat en cirurgia estética. He trobat un article on s'explica les principals aplicacions en clínica de la toxina, entre elles trobem l' estrabisme, l' aplicació de la toxina en el múscul en hipertonia afavoreix el ràpid alineament ocular i evita els canvis histopatològics. A més, hi han moltes investigacions per a possibles aplicacions clíniques per a múltiples patologies com és la cefalea, el tartamudeig, colon irritable, dolor lumbar o fibromistiosis. Per tant, és un clar exemple de toxina que la podem utilitzar per a un benefici.
ResponEliminahttp://www.iecs.org.ar/file_consorcio/Uso%20de%20Toxina%20Botulinica%20en%20la%20Practica%20Clinica.pdf
Des dels seus inicis, l’aplicació cosmètica de la toxina botulínica tipus A s’ha dut a terme per l’anomenada “OnabotulinumtoxinA”. No obstant, al 2009 la Food and Drug Administration (FDA) dels EEUU aprovà la “AbobotulinumtoxinA”, un altre tipus de toxina botulínica tipus A.
ResponEliminaAmbdós productes són les principals neurotoxines aprovades pel tractament d’arruges glabelars i, per tant, la seva aplicació està ben tolerada tant a curt com a llarg termini. Tanmateix, existeixen algunes diferencies entre elles, per exemple el nivell de dosi òptima, fet que les fa úniques i no intercanviables.
Tot i això, estudis comparatius recents entre ambdues toxines afirmen que el grau de satisfacció és major en pacients tractats amb OnabotulinumtoxinA, ja que garanteix una duració més llarga de l’efecte estètic. [1]
A banda de l’efecte estètic de la toxina botulínica, m’ha sorprès el paper d’aquesta tan en l’àmbit de la biomedicina com el seu possible ús com a arma bioterrorista!
Sandra Santasusagna
[1] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2861845/?tool=pubmed
Creo que la toxina botulínica es un arma de doble filo, puede ser beneficiosa para el tratamiento de numerosos problemas, casos en los que compensará el riesgo/beneficio, mientras que no creo que esto se cumpla en el ámbito de la estética. Pienso que no sería fácil eliminarlo de este mercado como desearía Marc debido a la gran cantidad de dinero aunque quizá se podría informar a la gente de los numerosos riesgos que comportan estas intervenciones.
ResponEliminaMe ha sorprendido que la toxina botulínica pueda emplearse en el tratamiento de la migraña y su posible uso en el tratamiento del estreñimiento infantil y fisuras anales (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19735827).
Sara Vicente Salcidos
Em sobta que una mateixa toxina tingui efectes tan beneficiosos i tan perjudicials alhora. La utilització de la toxina botulínica en una direcció o altre només depèn d’en quines mans caigui. La seva aplicació en el tractament de paràlisis musculars i espasmes és un important avanç en biomedicina. No obstant, aquests beneficis es poden veure emmascarats pels seus riscos, com és la migració de la toxina en tractaments d’estètica. Considero important conscienciar als consumidors d’aquest mercat sobre els seus perills, ja que no sé fins a quin punt val la pena una bona imatge si la salut està en perill.
ResponEliminaAida Peña Blanco
La toxina aporta un benefici als pacients amb distonia, espasmes i migranya, en el present, i potser sense ella ja no serien vius o patirien una pobra qualitat de vida. Per tant, en aquests casos, penso que el seu ús és justificat encara que no es coneguin els seus efectes a llarg termini. Ara bé, en el cas de tractaments cosmètics, potser caldria mirar més amb lupa el que succeeix amb el temps ja que podrien aparèixer efectes secundaris no desitjats que podrien deixar el pacient pitjor del que estava en un principi. La solució que veig és deixar que el temps ens rebel•li l’acció del botox®.
ResponEliminaJúlia López i Guimet
Crec que ha quedar molt clar que la toxina botulínica és molt perillosa, per tant, cal anar amb molt de compte alhora d'aplicar-la com a tractament o cosmètic.
ResponEliminaLa malaltia que pot causar s'anomena botulisme i normalment ve causada per l'ingesta de conserves caseres i verdures que han crescut en sòls contaminats.
Els símptomes apareixen a les 6hores o 6 dies. Es caracteritza per sequetat de boca, visió doble, dificultat per tragar i parlar. A més a més, solen donar-se nàusees, retorcijones i diarrea. Posteriorment apareix la paràlisi que pot causar la mort.
Arantxa Blázquez
http://www.tuotromedico.com/temas/botulismo.htm
Personalment, estic en contra de tots aquests retocs estètics, i més si tenen algun risc, per això crec que la toxina botulinica només s’hauria d’utilitzar en casos extrems. Tot i això, m’ha sorprès que el botox no sigui eficaç contra les arrugues que tenim en repòs, encara que pensant-ho bé és lògic per la seva acció sobre el múscul. Per altra banda, penso que la capacitat de migració de la toxina és un problema que s’hauria d’estudiar a fons abans de seguir aplicant-la. Finalment, m’agradaria dir, que l’aplicació d’aquesta toxina en estètica, ha permès que s’avancés en el seu estudi, i que actualment s’estigui utilitzant per diferents patologies clíniques com els espasmes i distonies, perquè no oblidem que el mercat que aporta més diners és el de l’estètica.
ResponEliminaEs cierto que tras su descubrimiento el Botox se convirtió en un verdadero boom, desplazando a las cirugías como la primera alternativa para el antienvejecimiento y rejuvenecimiento facial. Aunque hoy en día esta toxina destaque por sus múltiples aplicaciones, como bien expone el artículo no todo son beneficios, y es por eso que creo que debería restringirse al campo de la medicina.
ResponEliminaPor otro lado, también estoy de acuerdo en que habría que concienciar bien a la gente de todos los peligros que comporta, ya que como han mencionado algunos de mis compañeros, no creo que unos retoques estéticos compensen los efectos secundarios que podría desencadenar.
Irene Pazos
M'ha agradat molt el vostre article; molt interessant i ben exposat. Els vídeos són molt il•lustratius.
ResponEliminaM'ha sorprès molt l'ús d'aquesta toxina com a arma biològica fet que desconeixia totalment i com ha comentat en Marc em sembla més que simple prevenció disposar d'un antibiòtic (o vacuna o antitoxina) per fer front a possibles intoxicacions. Fent una cerca pel pubmed he trobat un article interessant on debaten precisament un possible mètode d’atac contra la toxina mitjançant anticossos que tenen efecte en diferents punts de l’organisme: en l’absorció de la toxina, en l’aclariment en la sang i protegint els nervis colinèrgics.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19428868
Joan Pau Cebrià i Costa
Parece increible que aún sabiendo el grave riesgo que conlleva el paso de la toxina botulinica al SNC, no se exista una regulación más estricta en cuanto a su aplicación en la estética. En cuanto a sus otros usos médicos,que me eran desconocidos, he encontrado que también se utiliza para reducir el dolor o permitir a pacientes con embolias poder mejorar el movimiento de sus extremidades.
ResponEliminaOs dejo la dirección de un artículo que también habla sobre el uso de esta toxina y un video de como se utiliza en el tratamiento después de una embolia.
http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A4888281
http://www.webmd.com/video/botox-for-stroke-patients
He trobat molt interessant l’article, el que més m’ha cridat l’atenció és la disseminació lluny del lloc d’aplicació de la toxina i la possible toxicitat d’aquest tractament cosmètic. Buscant on és pot comprar el bòtox he vist que el seu comerç per internet és lliure. Fins i tot, en alguns fòrums hi ha gent que comenta que ells mateixos s’apliquen les injeccions. Probablement, aquestes persones no coneixen els efectes adversos que pot provocar aquesta toxina i crec que s’hauria de limitar la venda a personal autoritzat exclusivament.
ResponEliminaCristina Solà Adell
M'ha agradat molt l'enfocament que li heu donat al vostre article, així com els aspectes que heu tractat.
ResponEliminaHe de dir que, com la majoria dels meus companys, desconeixia l’ús de Botox com a "medicament" per a tractar alteracions com les distonies o els espasmes, però com bé a dit l'Alvaro, un medicament també és un verí a altes concentracions.
Per últim m'agradaria comentar el fet de que aquesta toxina pogués ser usada com a arma bioterrorista: m'ha sorprès molt perquè no pensava que aquesta toxina era absorbida tan eficientment a traves del sistema digestiu i que per tant, podria ser usada per contaminar aigües de consum i afectar així a una gran quantitat de gent.
PD: adjunto l’enllaç d’una noticia molt recent (d’avui mateix) però amb un enfocament ben diferent al de l’article dels nostres companys.
http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/botox-nueva-arma-bioterrorista
He trobat molt interessant l'article. Sobretot voldria destacar aquesta doble visió que es pot tenir del botox i que queda molt ben reflectida al llarg de tot el vostre escrit. No deixa de ser sorprenent, per més aplicacions que es trobin de toxines, que una substància tan nociva com el botox pugui tenir efectes terapèutics tan destacats com els que esmenteu.
ResponEliminaD'altra banda, sóc de l'opinió que si es desconeix amb exactitud el nivell de toxicitat d'una substància caldria retirar-la. Ara bé, com comenta la Vicky, això no deixa de ser, en certa manera, contraproduent, si tenim en compte que gran part de la investigació del botox es deu, en gran mesura, gràcies a la industria de l'estètica.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaD'acord amb el que ja han comentat alguns dels meus companys considero que heu fet una molt bona feina aportant aquesta doble visió de la toxina botulínica, ja que coneixia l'aplicació cosmètica d’aquesta substància, però ignorava l'existència de moltes de les aplicacions descrites al llarg de l’article. D'altra banda, crec que no hem de perdre de vista que estem parlant d'un verí i que, per tant, variacions en la dosi administrada poden produir l’aparició d’efectes secundaris indesitjables. En definitiva, tant important com cercar les diferents aplicacions del botox és investigar com s'ha d'aplicar en cada cas, quins perills comporta per la salut l’aplicació de la toxina, etc. i a partir d’aquí, que cadascú decideixi quin preu vol pagar...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe estat consultant les pàgines web d’algunes clíniques d’estètica per a conèixer una mica més com funciona aquest tractament de les arrugues amb Botox. M’ha sorprès que, segons la zona a tractar, es necessitin més o menys injeccions cada 3-6 mesos fins que el múscul s’atrofia i ja no té cap moviment. La necessitat de més injeccions per a poder perllongar el seu efecte, ha portat a l’estudi d’un nou fenòmen: l’”addicció al Botox”, caracteritzat pel desig que han desenvolupat alguns pacients de voler injectar-se Botox de manera compulsiva. Algunes fonts ho comparen amb l’addicció a alguns narcòtics, tot i que encara s’està discutint entre els professionals de l’estètica si és degut a la substància o als seus efectes.
ResponEliminaÚltimament s'està estudiant més específicament les accions de la toxina botulínica però hi ha una gran quantitat d'incògnites les quals impedeixen tenir certesa de la seva efectivitat. Aquesta és molt utlitzada en estètica però poques vegades es tenen en compte els riscos que es corren, ja que com bé exposen a l'article, la toxina té la capacitat de migrar a teixits no desitjats.
ResponEliminaPel que fa a la clínica, s'usa en diversos tractaments però tampoc es coneixen els possibles efectes secundaris a llarg termini.
Amb tot això, crec que cal més recerca en aquests aspectes per a tenir més seguretat i correr menys riscs a l'hora de la seva utilització.
La veritat és que a mi no hem sorprèn tan que un verí pugui ser utilitzat com a tractament. Com a dit l’Álvaro, la diferència entre un verí i un medicament és la concentració. D’aquesta manera la majoria de fàrmacs, per sobre de la dosi segura, comencen a provocar alteracions fisiològiques. Potser el que és més rellevant és la baixa concentració a la qual es presenten aquestes alteracions.
ResponEliminaPel què he dit, crec que sempre hi ha un balanç benefici /risc, i que s’ha de valorar per cada cas. En cirurgia s’hauria com a mínim de regular, sinó restringir.
Marcel Costa
És molt interessant saber quin és exactament el mecanisme d’acció de la toxina botulínica ja que és una de les substàncies més emprades avui dia en cirurgía estètica. La incertesa sobre els seus possibles efectes secundaris a llarg plaç resulta una mica inquietant, com també el fet que la FDA no es pronunciï sobre aquest tema i es neguin a prohibir la toxina per falta d’estudis. Crec que els centres d’estètica hauríen d’informar millor als seus clients sobre el que s’estàn injectant, així com dels possibles efectes secundaris, i, tot i ser un tractament ràpid i senzill, no s’hauria de vanalitzar. Potser una major informació no evitaria que molta gent renunciés a aquest tractament, ja que per exemple, altres operacions estètiques com ara la liposucció presenten més riscos i encara així segueixen tenint una gran demanda, si no es que aquesta augmenta cada cop més. Tot i això, crec que els clients hauríen de tenir dret a una major informació i s’haurien de fer més estudis sobre aquesta toxina ja que s’han vist evidències de possibles efectes secundaris a llarg plaç.
ResponEliminaTrobo el tema de l'article d'allò més interessant.
ResponEliminaPersonalment, no considero a la toxina botulínica un perill a nivell de bioterrorisme, ja que és molt poc probable que un país l'utilitzi en una guerra (perquè està prohibit, i les represàlies per al país que l'utilitzés serien molt dures), i trobo molt poc probable que un grup terroista l'utilitzi i, en cas que ho fes, seria un fet aïllat, no crec que calgui entrar en histèria per això.
D'altra banda, em sembla molt fort que els tractaments amb toxina botulínica estiguin molt més desenvolupats en les seves aplicacions estètiques que en les autènticament mèdiques.
En aquest àmbit, he trobat el cas d'una parella que van anar al metge (metge sense llicència, per cert)per a que els injectés botox i els va injectar una quantitat molt superior a la permesa, els dos van contreure botulisme, però és van salvar, jo prefereixo arrugues a botulisme.
http://www.nytimes.com/2006/11/23/fashion/23botulism.html
El vostre artícle l’he trobat molt interessant. Quan dieu que tots els casos greus que s’han donat pel tractament amb aquesta toxina estan relacionats amb la disseminació d’aquesta fora del múscul on s’injecta, em sorprenc molt, perquè és una cosa coneguda, que ja se sap a priori. Llavors, perquè no “hi ha estudis concloents” per a poder retirar la seva utilització? D’acord que hi ha molts interessos, però també, deixant de banda els efectes físics que comporta l’aplicació del botox, últimamente s’ha vist que poden arribar a crear addicció (efectes o administración de la substància, tant fa) com altres drogues. Queda clar doncs, que cal perfeccionar una mica més la utilització toxina botulínica
ResponEliminaCert és que se'n pot arribar a fer un mal ús d'aquesta toxina i que pot comportar alguns inconvenients però crec que les aplicacions mèdiques són molt importants i parlo per experiència pròpia ja que la meva mare té el nervi facial afectat possiblement per una compressió vascular d'aquest i això li va estar provocant un tic continu molt molest que ha pogut solucionar gràcies al botox (per recomanació del neuròleg). Ara pot fer vida normal gràcies a la injecció cada 6 mesos d'aquesta toxina.
ResponEliminaAmb això queda demostrat que és una eina molt útil en transtorns neurològics com el cas de la meva mare.
PD: un article molt interessant
Recordo que quan a classe ens van explicar que el Botox s’utilitzava en casos de paràlisis facial em va sorprendre moltíssim aquest ús terapèutic, ja que semblaria que aquest tractament agreujaria aquesta paràlisis. He trobat que l’any 1989, als Estats Units ja es va aprovar l’ús d’aquesta toxina per al tractament del blefarospasme (tancament involuntari de les parpelles) i l’estrabisme. Però a més a més, també es pot fer servir per la distonia del coll i torticolis i fins i tot per la sudoració excessiva de les mans i les axil•les. Avui en dia més de 100.000 pacients en tot el món ja han estat tractats alguna vegada amb la toxina botulínica. Trobo que és un tema molt interessant i n’heu sabut treure profit =).
ResponEliminaMe ha interesado mucho el artículo y me ha sorprendido en varios aspectos. Como el resto de mis compañeros, había estudiado en cursos anteriores la toxina botulímica y, por tanto, estaba al tanto de su uso cosmético. Sin embargo, no conocía muchas otras funciones, como la analgésica, o su uso como miorelajante. También me ha sorprendido que un producto con un potencial armamentístico similar sea accesible a la población, pero tras comprobar las cantidades necesarias para un efecto letal me he tranquilizado. Finalmente me ha resultado curioso y bastante ilustrativo que, de un video de 5 minutos, más de dos estén dedicados a sus efectos secundarios y nocivos.
ResponEliminaJorge Sánchez Blanco
A pesar de que ja coneixia els seus usos en cosmètica m’ha sorprès molt que aquesta toxina es pugui fer servir per tractar altres malalties de caire no estètic. A mi en concret m’ha interessat molt el fet de que s’estigui estudiant la seva possible utilitat com a tractament per les migranyes i he trobat un article molt recent que determina que la seva efectivitat és equiparable a la dels tractaments que es feien servir fins ara, com la amitriptilina. (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20399553 )
ResponEliminaCrec que seria important seguir estudiant els seus efectes beneficiosos en l’àmbit mèdic però també s’han de tenir en compte els possibles problemes que la seva aplicació pot provocar
Patricia Sanz