Febas G, Pallarès J, Planas A, Rey U, Sitges M
Cada any es produeixen aproximadament 140 milions de tones de polímers derivats de petroli per a produir plàstics com ara polietilè, poliestirè, polivinil clorid i poliuretà, entre d’altres. Aquests plàstics estan a totes les facetes de la nostra vida diària, des de les diverses indústries fins a l’ús domèstic. Aproximadament el 10% del gas i el petroli que importa i produeix EEUU es fa servir en la producció de plàstics sintètics i les estimacions preveuen un creixement del mercat en un 15% l’any. [1]
La massiva utilització d’aquest tipus de plàstics en la nostra societat ha fet que s’hagi près una certa consciència en aquest sentit, per això, s’ha parlat de reduir la utilització d’aquests plàstics, però, també s’està investigant en la producció d’un tipus diferent de plàstics que siguin degradables per microorganismes: plàstics biodegradables. Com es produeixen aquests bioplàstics? Realment són millors ecològicament?
Exemple de campanya publicitaria sobre l'ús abusiu de plastics
En primer lloc, cal definir conceptes importants per entendre la problemàtica de la biodegradació de plàstics. S’anomena plàstic a aquells materials derivats del petroli obtinguts per polimerització com per exemple els polietilens. Definim biodegradació com el trencament químic dels materials per acció de diferents agents biològics com la llum solar, l’aigua, els microorganismes (com els bacteris) o els animals i les plantes. A nivell jurídic, la norma europea EN 13432 "Requisitos para embalajes recuperables a través de compostaje y biodegradación” defineix les característiques d’un material biodegradable: “conversión metabólica del material compostable en anhídrido carbónico. Esta propiedad puede medirse con un método de prueba estándar, el método EN 14046 (o ISO 14885)”
Cal tenir present que gairebé totes les substancies són biodegradables, la diferència radica en el temps que aquestes tarden a descomposar-se i, per tant, el temps que restaran a la natura en la forma en la que els hem abocat. Per exemple, una ampolla de vidre pot trigar una mitjana de 1000 anys en descomposar-se en un abocador convencional, mentre que una bossa de plàstic pot trigar una mitjana de 400 anys. Perquè el plàstic és, doncs, més problemàtic a nivell mediambiental? Tant el vidre com el plàstic son molt difícils de degradar en la natura, però gairebé el 80% del vidre es pot reciclar, mentre que el plàstic es només el 4% degut a les seves característiques fisicoquímiques. Això fa que els residus plàstics s’acumulin a ritme frenètic en abocadors i oceans. A més a més, tant en la producció com en la degradació d’aquests plàstics, es produeixen grans quantitats de CO2 i es desprenen al medi metalls pesants. [9]
Aquest fet, unit a l’augment del preu del cru en els últims anys, ha propiciat l’aparició d’una nova generació de plàstics obtinguts a partir d'altres fonts que, tot i que no es poden reciclar més eficientment, tenen una taxa de degradació molt més alta i per tant no s’acumularien com ho fan els plàstics actuals.
S’ha de tenir en compte que tant hi ha plàstics procedents del petroli que són biodegradables, com bioplàstics que no ho són. En la taula següent podem veure alguns exemples dels dos grups, així com el microorganisme pel qual són degradats:
Hi ha diversos tipus de bioplàstics en els quals els científics busquen estructures químiques que permetin la degradació del material per microorganismes com fongs i bactèries:
Taula 1: Relació de bioplàstics/plàstics i l’organisme que els degrada [5,6] PHA: polihidroxialcanoat; PHB: polihidroxibutirat; PCL: polilcaprolactona; PLA: Àcid polilàctic; PUR: Poliuretà; PVA: polivinil alcohol; PHBV: polihidroxibutirat hidroxivalerat. *En el cas de C.acidovorans, la font de carboni (PUR) s’ha de combinar amb adipat de polidietilenglicol.
- Polímers com el PLA (àcid polilàctic) extrets de biomassa com el midó i la cel·lulosa.
- Polímers produïts per la síntesis química clàssica utilitzant monòmers biològics de fonts renovables.
- Polímers produïts per microorganismes, bactèries natives o modificades genèticament.
Exemple de degradació d'una ampolla de PLA
En aquesta darrera categoria trobem els PHAs (polihidroxialcanoats), que en general són polímers insolubles en aigua, biodegradables i no tòxics. Ens centrarem en aquests.
El 1926, científics del Institut Pasteur a França, aconseguiren produir un tipus de PHA , el PHB (polihidroxibutirat) a partir de la bactèria Bacillus magaterium. Posteriorment es trobaren diversos bacteris que, com Azotobacter vinelandii, Ralstonia eutropha, Rhodobacter, Azospirillum, Pseudomona putida, Methylocystis, Leptothrix, Beggiatoa i Rhizobium, produïen PHA amb diferents característiques fisicoquímiques. Actualment hi ha uns 150 tipus de PHA. El polímer es produeix quan fem créixer els bacteris en condicions estressants amb una gran font de carboni. Davant aquest estrés els bacteris produeixen i acumulen, al seu interior, gran quantitat de PHA en forma de grànuls com a reserva energètica. Aprofitant aquesta característica es poden fer mutants per aconseguir que aquests grànuls siguin molt més grans i així. [7]
Esquerra: grànuls de PHB (color clar) en soca no mutant de Azotobacter
vinelandii. Dreta: soca mutant (sense activitat piruvat carboxilassa) de la
mateixa bacteria. Es produeix més PHB (grànusl més grans), provocant
que les bactèries augmentin de mida
Els gens que contenen la informació genètica per la producció de PHA van ser aïllats en Wautersia eutropha el 1988, i es poden introduir en bacteris que no produeixin PHA, com E. Coli, tornant-se així productores. Aquest gen també es pot introduir en plantes com Arabisopsis thaliana produint també PHA fins a un pes en sec del 14%. Actualment s’està intentant introduir el gen en Brassica napus, famosa per la producció de gran quantitat d’olis que es podrien substituir per PHA, ja que els precursors dels olis i PHA són els mateixos. [8]
Per concloure, està clar que l’univers dels plàstics biodegradables es troba encara en fases inicials i que encara hi ha molts punts a tractar amb més detall, però això no treu que estigui clar que és un camp amb futur prometedor perquè s’estan obtenint plàstics amb major grau de desintegració en condicions de compostatge i que, mitjançant processos biològics, estem aconseguint millor mètodes de reciclatge de plàstics.[3][4]
Però apart de la revolució biològica que hi està havent, estem connectats a una societat global on per tant depenem d’altres factors com per exemple, el preu del petroli, l’acceptació social dels Organismes Modificats Genèticament (OMG), o la preocupació social pel medi ambient i la pressió que se’n derivi cap a governs i empreses, entre molts d’altres, que també influiran en el futur d’aquest camp.[4]
Bibliografia:
[1]Wróbel-Kwiatkowska M, Skórkowska-Telichowska K, Dymińska L, Maczka M, Hanuza J, Szopa J. Biochemical, mechanical, and spectroscopic analyses of genetically engineered flax fibers producing bioplastic (poly-beta-hydroxybutyrate).Biotechnol Prog. 2009; 5: 1489-98.
[2]DiGregorio BE. Biobased performance bioplastic: Mirel. Chem Biol. 2009; 16: 1-2.
[3]Sarasa J, Gracia JM, Javierre C. Study of the biodisintegration of a bioplastic material waste.Bioresour Technol. 2009; 15: 3764-8.
[4] Charles W, Brian P, Christopher S. The second green revolution? Production of plant-based biodegradable plastics. Biochem J. 2009; 418(2): 219-32.
[10] Yutaka Tokiwa, Buenaventurada P. Biodegradability of plastics. Int J Mol Sci. 2009; 10(9): 3722-42.
[5] Amro A; Soheir S. Characterization of PHA Depolymerase in phenol degrading bacteria. The Free Library. (2007) http://www.thefreelibrary.com/Characterization%20of%20PHA%20Depolymerase%20in%20phenol%20degrading%20bacteria-a0172131888
[6] Shimao M . Biodegradation of plastics. Curr Opin Biotechnol. 2001; volum 12 (número 2): 242-247. http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VRV-436W0RV-6&_user=1517318&_coverDate=06%2F01%2F2001&_rdoc=1&_fmt=high&_orig=search&_sort=d&_docanchor=&view=c&_searchStrId=1323766361&_rerunOrigin=google&_acct=C000053451&_version=1&_urlVersion=0&_userid=1517318&md5=3f5f62ff176f8c95bc79e1c09b8e6fe5
[7] Shah A. Role of microorganisms in biodegradation of plastics [tesis doctoral] . Quaid-i-Azam University, Islamabad; 2007. http://eprints.hec.gov.pk/2361/1/2216.htm
[8] Lenz R W, Marchessault R H, Bacterial polyesters: biosynthesis, biodegradable plastics and biotechnology. Biomacromolecules , 2005; 6-7.
[9]Lapidos J, Will My Plastic Bag Still Be Here in 2507?. Slate Magazina [Revista d'Internet] 2007 Juny. [accès 3 de maig del 2010]. Disponible a: http://www.slate.com/id/2169287
Des del meu punt de vista, la producció de bioplàstics no és la solució més adient per resoldre el problema mediambiental que comporta la seva acumulació i producció. El més adequat seria una conscienciació de la societat i de les empreses per tal aconseguir una reducció de la utilització dels recipients de plàstic i fomentar la seva reutilització.
ResponEliminaSi disminuís el consum de plàstic, i per tant la necessitat de investigar en bioplàstics, el fons econòmic que actualment s’està destinant a la investigació en bioplàstics podria ser utilitzat per a altres investigacions tan importants com VIH o càncer.
Miriam Barrera Palma
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec que és necessari l'investigació de noves alternatives per obtenir plàstics ja que, el petroli cada vegada és més car i la seva degradació genera problemes ambientals. He trobat que també s' estan buscant altres vies per obtenir bioplàstics que m'han semblat curioses, un exemple és l'investigador Justine Barone, del Departament Enginyeria de Sistemes Biologics de la Universitat de Virginia,que ha desenvolupat un bioplàstic a partir de plomes de pollastre de les que extreu queratina per fabricar polímers tan resistents com els basats en combustibles fòssils.Una altre cas és el de la companyia química danesa Agroplast que ha dissenyat un ampolla de bioplàstic a partir d'urea de porcs.
ResponEliminaEl comentari final d’aquest artícle fa que em pregunti quina és la posició d’aquells que estiguin en contra del desenvolupament d’OMG i alhora siguin persones conscienciades del medi que ens envolta i la seva conservació. Si sou d’aquesta opinió, us trobeu en una situació compromesa? De fet, un dels arguments per estar en contra dels OMG és que aquests provoquen danys al medi ambient en concepte de reduïr la biodiversitat, però què té més pes? Quina de les dues té un efecte més devastador? O directament, s’hauria de buscar un altre enfocament aquesta via d’investigació i trobar-ne una altra que no impliqui modificació genètica?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstic en part d'acord amb la Miriam en què reduir és millor que investigar en nous plàstics, però trobo que això és fàcil a nivell domèstic, no industrial. Una cosa és no agafar bosses de plàstic al súper i una altra és usar menys material per fer coses tan diverses com un boli, un ordinador o un avió. És en aquest àmbit industrial en què trobo que la recerca en bioplàstics menys lesius i amb l'entorn té sentit.
ResponEliminaCarlos Pardo Pastor
Trobo molt bé que s’estigui investigant en produir plàstics biodegradables, però com diu la Miriam, no ens hem d’oblidar de seguir reciclant tot el que puguem i sobretot fent campanyes de conscienciació entre la població, ja que la producció i comercialització d’aquests plàstics biodegradables està encara lluny.
ResponEliminaM’agradaria afegir que degut al gran negoci que genera el petroli que s’utilitza per fabricar els plàstics, s’inverteix molt poc en aquest tipus d’investigacions. S’hauria de canviar doncs, aquesta actitud.
Georgina Izaguerri Serrano
Estoy de acuerdo en la investigación sobre la producción de bioplásticos, pero tal y como dice Carlos una cosa es no coger bolsas del súper y otra es reducir a nivel industrial el uso de plásticos. Por lo tanto creo que donde realmente es útil la investigación en bioplásticos es a nivel industrial.
ResponEliminaPor otro lado, empresas como Carrefour han empezado a introducir bolsas biodegradables pero parece que no están dando un resultado muy satisfactorio. http://www.20minutos.es/noticia/697989/0/carrefour/bolsas/regalo/
De este modo viendo que las empresas ponen en marcha estos proyectos teniendo que dar marcha atrás, quizá todo el sector debería emprender la misma medida o los consumidores deberían tener más consciencia del tema y no abusar del uso de bolsas de plástico.
En aquest article queda demostrat un bon pas endavant pel que fa a la conservació del mediambient. Sota el meu punt de vista, la idea dels bioplàstics biodegradables i no tòxics com el PHA són una gran alternativa als plàstics derivats del petroli que tants problemes comporten. Considero que això junt amb el reciclatge, a la llarga portará grans beneficis i putser finalment, algun dia (d'aquí molt temps)aconseguim accelerar el procés de degradació dels materials fets amb plàstic i evitar la seva acumulació.
ResponEliminaM'ha semblat molt interessant i crec que s'ha de fer arribar aquesta informació a tota la població per concienciar encara més sobre les noves alternatives que sorgeixen per conservar el mediambient.
Estic molt d’acord amb la opinió d’en Carlos que la major utilització dels plàstics avui en dia prové del sector industrial, tot i que crec que cal una conscienciació de tota la societat per aconseguir reduir l’ús d’aquests productes i així no haver de pensar en la producció amb altres mètodes que no siguin el petroli. A curt termini, opino que poden ser molt útils els polímers sintetitzats per microorganismes ja que reduirien la dependència actual del petroli, encara que hi hagi interessos econòmics pel mig. M’ha semblat especialment interessant l’exemple que heu posat de l’ampolla de PLA i crec que pot ser un bon camp d’investigació ens els propers anys.
ResponEliminaAlbert Antolin Fontes
Trobo que la cerca de plàstics biodegradables és interessant degut a la disminució de la contaminació que generaria la seva utilització. Tot i que, amb els bioplàstics s’aconseguiria reduir l’ús de combustibles fòssils i la contaminació, no estic segura que aquesta sigui la solució. Primerament s’hauria de seguir investigant per trobar el bioplàstic més adequat i aconseguir produir-lo de manera industrial per que substitueixi al plàstic actual. A més s’hauria de conscienciar a la població per reduir-ne l’ús innacesari. També opino que s’haurien de plantejar altres materials que siguin més simples i s’obtinguin més fàcilment. Suposant per tant, un inversió econòmica menor i una aplicació més pròxima.
ResponEliminaVictòria Valls Comamala
M'ha sorprès molt que uns bacteris siguin capaços de produir plàstics, desconeixia totalment, i em sembla més que correcte que s'utilitzin per produir plàstics més biodegradables i així solucionar el problema de la degradació d’aquests. Però per altra banda no deixo de preguntar-me si aquests plàstics poden tenir realment una difusió massiva ja que hi ha molts objectes de plàstics que no s’han de llançar cada cop que els usem. Sí que em sembla una solució intermitja. Així em pregunto que si en la construcció d’un avió usem plàstics com els de l’ampolla del vídeo no crec que sigui la millor solució. Per tant, crec que el què s’hauria d’investigar més és en com a eliminar aquests plàstics que triguen 400 anys en degradar-se.
ResponEliminaJoan Pau Cebrià i Costa
Trobo que la recerca de nous tipus de plàstics biodegradables és útil a nivell industrial i molt beneficiós pel medi ambient. Avui en dia, la majoria dels objectes que ens envolten estan fets de plàstic. És per això que trobo correctes les iniciatives com la que està duent a terme la Universitat de Warwick, en que utilitzen plàstics biodegradables per a fabricar carcasses de mòbils i ordinadors portàtils. A més a més, trobo que la utilització de microorganismes per a la fabricació d’aquests plàstics podria constituir un pas més en el camí a la no-dependència del petroli.
ResponEliminaLaura Domènech Salgado
Creo que el plástico es un material fantástico, ligero, resistente, duradero..Me llamó la atencion que en un docuemtnal reciente comentaban que los cubos de plásticos era uno de los elementos que había mejorado muchísimo la calidad de vida de muchas mujeres y familias en Africa ya que ahora podían traer agua del rio a la casa en contenedores que no eran pesados y que además eran mas higiénicos. Si además el plástico se pudiera biodegradar facilmente..!
ResponEliminaSabe alguien de alguna otra empresa en España que use plástico biodegradable para sus bolsas? y son las bolsas biodegradables realmente biodegradables?
Bueno, yo tenía oído que la empresa Condis había hecho un gran esfuerzo para cambiar todas sus bolsas convencionales a bolsas biodegradables (90.000 Euros). Investigando un poco he encontrado una noticia que afirma que las bolsas que ofrece la empresa Condis son 100% biodegradables entre 18 y 24 meses, frente a los 400 años que se explica en esta entrada del blog.
ResponEliminaNoticia: ( http://www.soitu.es/soitu/2008/02/25/info/1203946855_219935.html )
Además, solamente entrar en la página web de Condis ( http://www.condis.es/index_cast.php ), encontramos un anuncio en la mitad de la pantalla que nos informa que sus bolsas son 100% biodegradables, certificado. No obstante, no dan más información sobre estas bolsas, pero suponiendo que sea cierto me parece una gran iniciativa que deberían seguir otras empresas.
Marcos A. Caballero
M’ha semblat molt interessant l’article, ja que es tracta d’un tema mediambiental amb molt ressò en la societat actual. Des de fa uns anys s’està parlant de l’intent de reduir els residus presents en el medi i de les diferents opcions per a dur-ho a terme. Els plàstics van ser un material que va canviar la vida de les persones, ja que va facilitar l’embalatge i el transport dels objectes i els hi va conferir lleugeresa, entre d'altres coses. Tot i això, crec que actualment s’està abusant del seu ús, com en el sobreembalatge dels aliments, i això està repercutint a nivell del medi, ja que els plàstics són polímers que tarden molt en degradar-se.
ResponEliminaPer això em sembla una molt bona idea la producció de plàstics a partir de microorganismes. Crec que és un bon punt de partida per a intentar solucionar els problemes que suposen els materials convencionals i, des del meu punt de vista, s’hauria de continuar investigant per a poder avançar en aquest camp.
Laura Cervera
Estic d’acord amb la utilitat dels plàstics però també comparteixo la opinió de la Laura; molts aliments s’embalen excessivament i es fan racions individuals per a emportar, que poden resultar pràctiques però no són imprescindibles i augmenten la despesa de plàstic.
ResponEliminaEn els comentaris anteriors s’ha parlat de les bosses 100% biodegradables però no s’han esmentat les iniciatives d’alguns comerços de promoure que es torni a fer servir bosses de roba que el client porta de casa. Fins i tot en alguns establiments es venen bosses a preus molt assequibles. Aquesta solució em sembla molt bona i, a més a més, fàcil de portar a la pràctica perquè moltes d’aquestes bosses es poden doblegar fins a mides que es poden dur al bolso o a la butxaca.
Teresa Rubio
Parlant de supermercats voldria explicar el que passa davant de casa meva CADA DIA: A la cantonada del carrer Santaló amb Descartes hi ha un Caprabo/Eroski que, davant de la iniciativa generalitzada de reciclar el plàstic, ha decidit que les caixeres dispensin les bosses necessàries per a cada client en comptes de deixar tot el pack de bosses a l'estil buffet lliure, com sempre havien fet. No obstant, quan renoven tots els seus productes i cada dia entre les 8 i 9 de la nit, Caprabo/Eroski acumula una quantitat de plàstic i cartró important que llença en el contenidor de rebuig. Els contenidors de rebuig i de reciclatge es troben a la mateixa distància del local.
ResponEliminaEm semblen molt bé les iniciatives de reciclatge en indústria i grans empreses, però si s’opta per una posició ecològica, s’ha de ser coherent, no?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa creació de plàstic biodegradable sembla una alternativa amb molt de futur, però he pogut trobar alguna conseqüència negativa si no es controla totalment. Últimament s’estan fent moltes campanyes perquè la gent separi la matèria orgànica del rebuig i això té una explicació que va més enllà de l’obtenció d’adob. El fet d’abocar matèria biodegradable en els abocadors té un gran impacte negatiu, causat per l’emissió de gasos, lixiviats, atracció d’animals i insectes, etcètera, a més de que aquesta matèria ocuparà un espai que no es podrà tornar a utilitzar. Amb la quantitat de plàstic que es llença cada dia, si el plàstic biodegradable passés als abocadors empitjoraria molt la condició d’aquests. Segurament tot i aquest problema, els beneficis dels plàstics biodegradables seguirien superant els desavantatges, però no estaria de més assegurar-se que tothom s’encarrega de classificar els residus que crea. Això representaria invertir encara més recursos en la recollida selectiva i en la sensibilització i educació pública.
ResponEliminaEls bioplàstics semblen ser una possible solució als plàstics actuals, els quals, tal com exposen a l’article deriven principalment del petroli. Queden per resoldre molts enigmes sobre si realment seria una alternativa ja que no es poden reciclar més eficientment que els plàstics convencionals, sinó simplement reduir-ne l’acumulació degut a la major eficiència de degradació. A més, és difícil aconseguir portar-ho a nivells industrials.
ResponEliminaÚltimament, s’intenta fer més forta la conscienciació de la gent respecte la utilització dels plàstics. Crec que aconseguir això i augmentar-ne la seva reutilització pot provocar canvis més importants.
Trobo que és molt interessant i necessari que s’investiguin vies alternatives per a l’obtenció de plàstics biodegradables però també s’ha de tenir en compte que la població en general encara no és conscient del problema que comporta un ús desmesurat d’aquests. A Espanya només un 40% de la població recicla de tant en tant els residus plàstics. Altres enquestes de nivell estatal demostren que un 30% no coneix els beneficis de reciclar i més del 25% no realitza cap mena de reciclatge (http://www.infortecnica.com/estadistica/CEC/julio00/Z.html).
ResponEliminaAmb aquestes dades, realment podem demanar a les grans empreses o als governs que inverteixin diners en canviar la forma de producció dels plàstics? Podem demanar que busquin noves alternatives, com la dels plàstics biodegradables, si desprès nosaltres no hi posem de la nostra part?
Patricia Sanz
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl plástico ha sido un gran avance para la sociedad, pero no sabemos gestionar los residuos que éste genera de una manera sostenible. Debemos plantearnos diferentes vías de solución, podemos fabricar plásticos que se degraden con mayor facilidad, encontrar alguna manera de degradarlos o intentar usarlo de manera responsable.
ResponEliminaComo se ha comentado, los materiales que se degradan con facilidad (como la botella de PHA) podrían ser una buena opción para los materiales de “usar y tirar” tales como bolsas de plástico, botellas… pero no para materiales reutilizables o cuyo uso sea prolongado.
Una posible solución que se me ocurre es investigar bacterias no tanto que produzcan material fácilmente degradable si no que sean capaces de consumir este material para degradarlo de manera rápida y sencilla.
Ana Esteve Solé
Estic totalment d'acord amb l'opinió dels que dieu que podria ser una bona solució investigar en OMG capaços de degradar els plàstics amb una vida mitjana més llarga.
ResponEliminaA més, m'agradaria afegir que s'ha d'anar amb compte amb el substitut del petroli que es vagi a emprar per a la fabricacio de plàstics. Ho dic sobretot pels plàstics obtinguts de biomassa (PLA). El precedent de substitució de petroli per biomassa va ser un tipus de biocombustible i va generar fam a països subdesenvolupats. Abans d'obrir cap possibilitat se n'han d'estudiar bé les conseqüències.
El plàstic és actualment un material molt integrat en la nostra vida i crec que ara per ara, és bastant imprescindible. Però els plàstics convencionals tenen un problema molt important pel que fa a la seva degradació, i això provoca que de mica en mica estiguem perjudicant el medi ambient, i això sí que és imprescindible. Per tant, sí que crec que seria molt interessant seguir investigant en els bioplàstics i en possibles maneres de degradar-lo. La investigació sobre materials plàstics i sobre microorganismes que els puguin degradar donarà solucions pel futur. I evidentment mentrestant, procurar fer-ne un ús moderat, siguent coherents amb la situació.
ResponEliminaTodos coincidimos en que quizá lo más conveniente sería hacer un uso racional de los plásticos, al menos prescindir de aquellos que podamos pero, ¿alguien se ha parado a pensar qué hacen con los móviles de los que nosotros nos deshacemos cada poco tiempo porque ha salido uno que tiene algo más novedoso haciendo que el nuestro quede anticuado? ¿Realmente todo lo que tiramos en el contenedor amarillo se puede reciclar?
ResponEliminaOpino igual que Tere respecto al empleo de bolsas de tela, para nosotros sería un pequeño gesto y al menos aportaríamos nuestro granito de arena al generar menos residuos. Quizá otra opción algo más ecológica sería hacer como vemos siempre en las películas americanas, guardar la compra en bolsas de papel.
Sara Vicente
Cert és que han d'exisitr plàstics que costin molt a degradar-se però no hauria de costar tant que es biodegradessin segons unes condicions especials-no ambientals. És a dir, la fabricació de cada tipus de plàstic hauria d'estar disenyat per l'ús que se'n vol fer. Així com el plàstic d'un avió no s'ha de degradar fàcilment (per la nostra seguretat)si que ho haurien de fer els disenyats per l'ús domèstic. No és tan minsa la quantitat que utilitzem de plàstics a casa. En 2 dies en una família de tres individu fàcilment es pot omplir una bossa d'un volum de 8 litros amb plàstics. Malauradament encara hi ha gent que creu ferventment que reciclar és una llegenda urbana i que ho mesclen tot a l'abocador. Cosa trista i decepcionant per confiar en la humanitat per solucionar el món.
ResponEliminaPel que fa al comentari de la Juana en referència a la fascinació dels africans pels bidons d'aigua. Algú s'ha demanat mai per què en lletra petita a les ampolles d'aigua mineral de totes les cases comercials posa un comentari en lletra petita de "No rellenar la botella" (no sé que posa exactament però és algo així)? Doncs perquè l'exposició d'aquests plàstics al Sol i a diverses condicions ambientals deixen anar substàncies com ftalats, bifenols A i demés productes perjudicials que posteriorment s'ingereixen. Ja vorem que els passa als africans si durant 50 anys utilitzen els mateixos bidons de plàstic fet a partir d'hidrocarburs per transportar aigua per beure. Així doncs no és bastant clar que s'ha de fer un gran esforç per substituir els típics plàstics? Reflexionem'hi siusplau, reflexionem'hi (jejeje!). GREEN POWEEEER!!
ResponEliminaAaah! Si us interessa saber més sobre la toxicitat dels plàstics només heu d'escriure "plastic botlles toxicity" al pubmed o llegiu de forma més didàctica http://eco13.net/2009/06/como-evitar-toxicos-en-las-botellas-de-plastico/
ResponEliminaMerci pels comentaris.
Yo también estoy muy de acuerdo en que tanto por los problemas medioambientales que comporta su producción, como por su alta acumulación, sería correcto intentar disminuir la utilización del plástico o, como expone el artículo, buscar alternativas como la obtención de bioplásticos. Sin embargo, y como han mencionado ya algunos de mis compañeros, el plástico es un material de múltiple empleo que podemos encontrar desde a nivel doméstico hasta industrial, donde tal vez lo conveniente no sea que los productos requeridos sean tan fácilmente biodegradables. Es por ello que opino que las investigaciones deberían centrarse más en desarrollar procesos de reciclaje del plástico, tal y como hace el centro tecnológico vasco Gaiker-IK4 en cooperación con otros dos centros, cuyo objetivo es investigar en nuevos procesos químicos que permitan convertir algunos plásticos y otros "residuos complejos" en recursos como, por ejemplo, combustibles líquidos, mezclas de gases y nuevos materiales. (http://www.20minutos.es/noticia/701843/0/)
ResponEliminaIrene Pazos Capell
Creo que antes de ponernos a investigar en algun sustituto para el plástico actual, deberíamos esforzarnos más en reciclar.
ResponEliminaPero que no baste sólo con reciclar, sino que el plástico que usemos, lo usemos bien, es decir:
¿Nos dan bolsas de plástico en el supermercado? ¿No podríamos ir con una ya?
¿Y si nos descontasen un euro si llevasemos una bolsa de casa (siempre y cuando nuestra compra sea de un importa determinado)? ¿Las llevaríamos entonces?
Seguro que muchos de nosotros tenemos en casa miles de bolsas de plástico.
Pues básicamente deberiamos darles uso, y no reciclarlas hasta que esten inservibles, porque:
¿para que vamos a reciclar algo que aún se puede utilizar?
Reciclar SI, pero reutilizar también.
Considero que la investigació per obtenir nous plàstics biodegradables és fonamental ja que, tal i com es comenta al principi de l'article, els plàstics formen part de la nostra vida quotidiana, i prescindir d'ells ens és possible fins a cert punt. No obstant, estic d'acord amb alguns dels meus companys en que no ens hem de conformar en trobar plàstics biodegradables sinó que hem d'intentar reduir tant com sigui possible els nostres residus, perquè la solució no sempre es netejar més sinó embrutar menys.
ResponEliminaAquest article m’ha semblat molt interessant ja que es un tema de molta actualitat i que ens involucra a tots. La recerca en aquest àmbit és crucial perquè, com diu l’article, el plàstic és un dels materials que més compromet el medi ambient, ja que és un dels més emprats pel humans i té una taxa de biodegradació molt baixa. Un altre gran inconvenient que presenta aquest material es que només s’en pot aprofitar un 4% pel reciclatge! Crec que per això els plàstics biodegradables representarien una bona alternativa enfront aquest problema creixent, i sembla ser que la millor opció serien els polihidroxialcanoats produits per microorganismes, ja que els produits a partir de la cèl.lulosa i midó podrien comprometre a la població dels seus paisos productors. Finalment, un ús responsable dels plàstics i la seva reutilització també jugarien un paper fonamental alhora de combatre aquest problema.
ResponEliminaTrobo, al igual que molts dels meus companys, que es un error desviar diners i esforços en investigar sobre com fer plàstics biodegradables per l'ús individual. Pot ser contraproduent ja que la gent assimilarà que no passa res en llençar aquests plàstics, produint-se major increment en l'abocament de plàstics, i reduint-se la responsabilitat de un consum estalviador. Els plàstics biodegradables son materials útils en l'escala industrial tal i com introduia en Carlos, però no cambiaràn gran cosa que no podria cambiar un cambi de comportament en la gent a l'hora de desfer-se dels plàstics. Sabent que això ultim es molt dificil de que algun dia acabi sent una realitat, aposto per la vía d'investigació de OMG que puguin degradar més ràpidament aquells plàstics amb una vida mitjana més llarga.
ResponEliminaDavid Pedreño Fernández
El plàstic és un element que està molt involucrat en la nostra vida quotidiana, en alguns casos és fàcil reduir-ne el seu ús o reutilitzar-lo, com les bosses o les botelles. En altres ocasions el seu reciclat és difícil.
ResponEliminaCrec que aquesta recerca es podria aplicar per exemple, en la fabricació de material de papereria com bolígrafs. De fet, fa uns anys, es va llençar una campanya de concienciació sobre l’importància de la reutilització dels plàstics on es repartien bolígrafs biodegradables fets amb midó. Una vegada s’esgotava la tinta podies treure-la i el plàstic del voltant es degradava sol. Actualment, aquests bolígrafs existeixen tot i que no els podem comprar en una llibreria convencional. Pel que he vist, es poden comprar en llocs web especialitzats i en gran format. Des del meu punt de vista crec que seria una bona manera de potenciar l’aplicabilitat dels bioplàstics així com d’altres que ja s’han comentat com les bosses de plàstic o botelles.
Cristina Solà Adell
En esta entrada se nos habla del desarrollo de los biopolimeros. Tras decadas de dependencia de los derivados del petroleo, de herencia atemporal por su resistencia a la degradacion, nuevas alternativas de base biologica han sido desarrolladas, algunas aun dependientes del crudo, otras independientes, y todas caracterizadas por su caracter biodegradable. Esto presenta muchas facetas, algunas beneficiosas como la independencia de los menguantes niveles de petroleo y de la extorsion de los estados que lo poseen, y la desaparicion de los residuos plasticos queinundan el planeta.
ResponEliminaPese a eso tambien surjen problemas. Por un lado, la biodegradacion de ciertos biopolimeros, especialmente los derivados del petroleto, conllevan la liberacion de gases toxicos. Tambien la biodgradacion es un inconveniente, dependiendo de su velocidad, paraelementos de un caracter mas duradero, como moviliario.
Finalmente, creo que se esta dando un enfoque demasiado industrial a estos descubrimientos, ignorando su utilidad en elementos cotidianos como la bolsa de la compra, por citar un ejemplo. Pero pese a todo veo en estas investigaciones un mundo de oportunidades muy prometedor.
El fet que s’investigui en la producció de polímers per part de microorganismes en comptes de en microorganismes capaços de degradar polímers, és igualment beneficiós per a la conservació del medi ambient, tot i que no s’estudiï la biodegradació d’aquests residus. Això és perquè aquesta mena de fabricació no utilitzarà petroli com a base i, per tant, evitarà la emissió d’una bona part de diòxid de carboni a l’atmosfera així com de metalls pesants. Per aquest motiu, segons el meu parer, fora bo que tant empreses com governs invertissin en aquest camp d’investigació.
ResponEliminaJúlia López i Guimet
Segons el meu punt de vista, com el de molts de nosaltres, la utilització de plàstics més abusiva és a nivell industrial i alhora aquest sector és d’on més difícil en seria prescindir. Per això, la investigació en bioplàstics, basats a aquests microorganismes, amb el fi de poder seguir utilitzant plàstic a nivell industrial, podria ser una bona “solució” mediambiental. Dic “solució” perquè està clar que per evitar al màxim la contaminació del planeta amb els plàstics és necessari canviar molts altres factores que n’intervenen, entre ells la consciencia social tant a nivell global com de manera individual (a nivell domèstic).
ResponEliminaPenso, per tant, que és important subvencionar projectes amb objectius com els que s’han exposat a l’article, així com també penso que seria interessant investigar com reciclar el plàstic o reutilitzar-lo.
Marta Inglés
Opino que és un article i un tema molt interessants. Jo realment considero que, igual que en l'article anterior, el problema més important és frenar aquest consum desmesurat que ens porta a generar una quantitat bestial de residus. Si utilitzessim carros de la compra, bosses grans reutilitzables, etc, tot funcionaria molt millor.
ResponEliminaA tall de curiositat i relacionat amb el tema, em crida l'atenció que el 3% dels residus que generem a Catalunya són bolquers. Només a Barcelona es generen 100.000 tones de bolquers a l'any. Un disseny perfecte, ideal per cuidar dels més petits. Però som realment conscients que això afecta a la preservació del planeta? Per altra banda, la societat està disposada a tornar enrere i tornar a utilitzar bolquers de cotó?
Tot plegat és complicat i necessita d'una reflexió global.