Universitat Pompeu Fabra
Barrera M, Cervera L, Gutiérrez S, Sanz P, Valls V.
La tuberculosi, causada per Mycobacterium tuberculosis (Figura 1 i 2), segueix representant una de les principals causes de mortalitat en el món, especialment en els països subdesenvolupats [1]. Segons la WHO (1) cada any es detecten 9,4 milions de casos nous i causa 1,3 milions de morts (Figura 3) [2]. L’aparició de soques resistents a antibiòtics i la coinfecció amb VIH fa necessària la recerca urgent d’una nova vacuna[3].
Figura 2.Procés d'infecció
Video extret de: www.dnatube.com
La vacuna actual: BCG
L’actual vacuna contra la tuberculosi, BCG (2), conté una soca atenuada de Mycobacterium bovis, que indueix l’activació de les cèl·lules immunitàries i la producció de cèl·lules T de memòria sensibles als antígens[4,5].
Tot i que la vacunació és obligatòria en àrees de major incidència, la seva efectivitat varia del 0 al 80% [4]. Diversos estudis han demostrat que la vacuna en nounats i nens és eficaç per conferir protecció envers les formes més severes de tuberculosi (Figura 4). No obstant, la prevenció de la tuberculosi en adults continua investigant-se, ja que en aquests l’exposició prèvia a M.tuberculosis ambiental redueix la seva efectivitat. També s’ha vist que durant l’atenuació, algunes soques de la BCG han perdut diversos gens importants per a la protecció immunitària [4,5,6].
Noves vacunes en investigació
L’objectiu és trobar una vacuna que indueixi una ràpida resposta immunitària en cas d’infecció per tal de contenir la multiplicació bacteriana, limitar el dany tissular i bloquejar el desenvolupament de la malaltia. El principal problema per desenvolupar una vacuna eficient és la manca de coneixement de la resposta immunitària de l’hoste a M.tuberculosis; ja que no es coneixen els fenotips específics de cèl·lules T responsables de la resposta ni els antígens targets del patogen [4,6,7].
BCG recombinant
Consisteix en manipular genèticament les soques de BCG per poder expressar els gens atenuats immunogènics, o bé obtenir soques que sobreexpressin proteïnes altament immunogèniques, com l’antigen85B [4,6,7]. Aquesta vacuna ja s’ha estudiat en models animals i s’ha comprovat que la seva eficàcia és superior a la BCG atenuada [4].
Mutants atenuats de M.tuberculosis
Donat que la BCG actual ha perdut diversos gens, s’ha proposat la utilització de soques vives atenuades de M.tuberculosis que continguin un repertori més ampli d’antígens.
Vacunes de subunitats
Estan basades en la utilització d’antígens que poden conferir la mateixa protecció que s’obté amb el bacteri complet. L’avantatge d’aquesta vacuna és que no s’inocula el bacteri sencer evitant la infecció de l’hoste. Per contra, aquestes vacunes no poden produir una resposta immunitària si no van acompanyades d’un adjuvant (4) [4,6].
La identificació i caracterització de proteïnes altament inmunogèniques presents en el filtrat del cultiu de M.tuberculosis ha estat la base pel desenvolupament d’aquestes vacunes. Aquests antígens són expressats en Escherichia coli com a poliproteïnes recombinants, posteriorment són purificades i inoculades juntament amb determinats adjuvants.
L’objectiu és desenvolupar una proteïna de fusió recombinant que no afecti als assajos d’estimulació de cèl·lules T que s’utilitzen per a diferenciar una infecció d’una immunització amb BCG [4]. El principal problema d’aquestes vacunes és el limitat número d’antígens disponibles [3,11,12].
- Vacunes de DNA
S’utilitzen molècules de DNA que transcriuen un o més antígens de M. tuberculosis. S’ha vist que aquesta vacuna és capaç de produir una major resposta de les cèl·lules T respecte a l’anterior i té una eficiència menor o igual a la BCG [4]. A més, aquesta és més econòmica i fàcil de produir [13]. El seu principal problema és que genera poca immunitat en mamífers, fet que obliga a utilitzar sistemes d’alliberació del DNA o vectors virals [6,14,15].
S’ha de tenir en compte que les observacions en animals no sempre mimetitzen la resposta en humans. Per tant, encara que l’eficàcia de les noves vacunes en investigació variï respecte la BCG s’han de fer assajos clínics en humans (Figura 5) [4,6].
Tuberculosi & SIDA
La coinfecció de tuberculosi amb SIDA és l’obstacle més important en l’administració de la BCG, ja que s’inoculen soques vives atenuades de M.bovis [3,16]. Diversos estudis han proposat Mycobacterium vaccae com a possible candidat per la prevenció de tuberculosi en adults amb VIH. S’ha demostrat que en adults que van ser vacunats durant la seva infància amb la BCG i que posteriorment han estat vacunats amb dosis seriades de M.vaccae presenten un 39% més de protecció envers la tuberculosi [16]. Això és degut a que aquests micobacteris augmenten el nombre de cèl·lules CD4+.
Es recomana la immunització amb M.vaccae en pacients diagnosticats amb VIH en àrees on la tuberculosi és endèmica. D’altra banda, s’està estudiant la utilització de vacunes de DNA per tractar els pacients coinfectats ja que aquestes també augmenten les CD4+ [17,18].
Conclusions
Com la BCG és efectiva en nounats i nens no exposats prèviament, els estudis s’haurien de centrar en el desenvolupament de vacunes com la rBCG i la dels mutants atenuats, que són versions millorades de la BCG. Aquestes han de conferir una major memòria immunològica i protegir d’exposicions futures. Per tant, l’estratègia a seguir en països on la tuberculosi és endèmica seria vacunar als nounats amb aquestes. I, posteriorment, administrar recordatoris basats en les vacunes de subunitats.
El contacte amb micobacteris de l’ambient i la falta de coneixement dels sistemes de defensa contra aquests, podrien causar complicacions en adults degut a la reexposició als bacteris atenuats de les vacuna. Per aquest motiu, també s’hauria de considerar l’opció de les vacunes de subunitats, si s’aconsegueix que aquestes tinguin la mateixa efectivitat.
El principal problema en el desenvolupament de vacunes eficaces ha estat la manca d’inversors. Donat que és una malaltia que afecta sobretot països en vies de desenvolupament, les subvencions de diversos governs, sobretot europeus, i fundacions (com la CMO i la Gates Foundation) han tingut un paper molt important. Aquestes han permès un gran avenç en aquest camp.
(1) WHO : World Health Organitzation
(2) BCG: Bacillus Calmette-Guérin
(3) Auxotròfic: Inhabilitat d’un organisme de sintetitzar un compost orgànic necessari pel seu creixement.
(4) Adjuvant: Molècules que s’afegeixen a les vacunes per tal d’augmentar la seva immunogenicitat i eficàcia.
[1] Advisory Council for the Elimination of Tuberculosis (ACET). Development of New Vaccines for Tuberculosis [Internet]. Atlanta: Centers for Disease Controland Prevention; 1998. Disponible a: http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/00054407.htm
[2] World Health Organisation. Global tuberculosis control [Internet]. Geneva: WHO; 2009. Disponible: http://www.who.int/tb/publications/global_report/en/
[3] Martín C. The dream of a vaccine against tuberculosis; new vaccines improving or replacing BCG? Eur Respir J. 2005; 26: 162-167.
[4] Delogu G, Fadda G. The quest for a new vaccine against tuberculosis. J Infect Developing Countries. 2009; 3 (1): 5-15.
[5] World Health Organisation. BCG – the current vaccine for tuberculosis. [Internet] Geneva: WHO; 2010. Disponible a: http://www.who.int/vaccine_research/diseases/tb/vaccine_development/bcg/en/
[6] Svenson S, Källenius G, Pawlowsky A, Hamasur B. Towards new tuberculosis vaccines. Human vaccines. 2010; 6 (4): 1-9.
[7] McShane H. Vaccine strategies against tuberculosis. Swiss Med Wkly. 2009; 139 (11-12):156-160.
[8] Smith D, Parish T, Stoker N, Bancroft G. Characterization of auxotrophic mutants of M.tuberculosis and their potential as vaccine candidates. Infect Immun. 2001; 69 (2): 1142-1150.
[9] Sambandamurthy V et al. Long-term protection against tuberculosis following vaccination with a severely attenuated double lysine and pantothenate auxotroph of M.tuberculosis. Infect Immun. 2005; 73 (2): 1196-1203.
[10] Sambandamurthy V, Jacobs W. Live attenuated mutants of M.tuberculosis as candidate vaccines against tuberculosis. Microbes infect. 2005; 5: 955-961.
[11] Okada M et al. Novel prophylactic and therapeuthic vaccine agains tuberculosis. Vaccine. 2009; 27: 3267-3270.
[12] Andersen P. Tuberculosis vaccines – an update. Nat Rev Microbiol. 2007; 5: 484-487.
[13] Fan X, Gao Q, Fu R. Differential immunogenicity and protective efficacy of DNA vaccines expressing proteins of M. Tuberculosis in a mouse model. Microbiological Research. 2009; 164: 374-382.
[14] Verreck F et al. MVA85A Boosting of BCG and an attenuated, phoP deficient M.tuberculosis vaccine both show protective efficacy against tuberculosis in Rhesus macaques. PLoS ONE. 2009; 4(4)
[15] Scriba T et al. Modified vaccinia Ankara-expressing Ag85A, a novel tuberculosis vaccine, is safe in adolescents and children, and induces polyfunctional CD4+ T cells. Eur J Immunol. 2010; 40: 279-290.
[16] Reyn C et al. Prevention of tuberculosis in Bacille Calmette-Guérin-primed, HIV-infected adults boosted with an inactivated whole-cell mycobacterial vaccine. AIDS. 2010; 0(0).
[17] Waddell RD et al. Safety and immunogenicity of five-dose of inactivated M.vaccae vaccination for the prevention of HIV-associated tuberculosis. Clin Infect Dis. 2000; 30 Suppl 3: S309-15.
[18] McMurray D, Ly L. TB vaccines: the paradigms they are a-shifting. Expert Rev Vaccines. 2009; 8 (12):1615-1618.
Tal i com s’ha comentat a l’article, la tuberculosi és un dels problemes de salut pública de major importància. És una malaltia que anualment causa 2 milions de morts i s’estima que un terç de la població mundial està infectada per tuberculosi. Actualment, amb l’excepció del País Basc, a Espanya no hi ha una vacunació sistemàtica amb BCG en els recents nascuts degut a la seva incerta eficàcia en la prevenció de la infecció, i per la interferència que pot causar la vacuna en la reactivitat a la prova de la tuberculina. És evident que s’ha d’apostar per una investigació en una vacuna que sigui eficaç contra el Mycobacterium tuberculosis i per això cal aprofundir en el coneixement del nostre sistema immunitari. És important entendre quins són els mecanismes fisiològics que fan front a la infecció per després elaborar una vacuna eficient. Considero que intentar trobar la vacuna ideal sense un bon coneixement del funcionament immune és una pèrdua de temps i de recursos. Paral•lelament, crec que també seria interessant aprofundir en l’estudi del M. tuberculosis, perquè encara queden molts aspectes de la seva biologia per descobrir. Per últim, m’ha semblat molt interessant el tema de les vacunes de subunitats, especialment les que fan ús de DNA, però he trobat un article bastant interessant que menciona que la immunització amb BCG i l’ús d’un vector de DNA pot ser altament immunogènic però no protegeix contra la tuberculosi, tota una paradoxa. El link és: https://troia.upf.edu/http/www3.interscience.wiley.com/journal/123193827/abstract?CRETRY=1&SRETRY=0
ResponEliminaConsidero que aquest article dóna una visió molt realista de quina és la situació actual de la tuberculosis i de la importància d’aconseguir aquesta anomenada “vacuna ideal”.
ResponEliminaAproximadament un terç de la població mundial està infectada per Mycobacterium tuberculosis, una xifra gens menyspreable! Aquesta gran expansió de la infecció per tuberculosis es deu a l’emergència dels tipus M. Tuberculosis MDR (multidrug-resistent) (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11910069). L’adquisició d’aquestes resistències fa que la recerca per aconseguir fàrmacs més efectius contra aquesta infecció, així com el desenvolupament de noves vacunes, siguin la única solució possible per aconseguir frenar la tuberculosis, principal infecció letal en humans.
Aida Peña Blanco
Creo que es necesario seguir investigando para desarrollar una vacuna eficaz contra la tuberculosis ya que el mayor problema de esta enfermedad es la vía de transmisión y la facilidad con la que se puede infectar a otras personas.
ResponEliminaEl hecho de que los humanos seamos seres sociales ha favorecido la transmisión de ciertas enfermedades. Prevenir el contagio de algunas de ellas, como el SIDA, puede estar a nuestro alcance, mientras que con la tuberculosis no podemos evitar infectarnos, de modo que el desarrollo de una vacuna eficaz sería muy beneficioso, permitiría reducir considerablemente el número de afectados.
Sara Vicente Salcidos
M’ha sorprès molt que el principal tractament preventiu de la tuberculosis, la vacuna BCG, tingui una eficàcia tant imprevisible (del 0 al 80%). Per això, penso que cal investigar noves vies de prevenció d’aquesta malaltia que no suposin mai cap risc per la salut, com en el cas dels malalts de VIH, ni que dificultin l’ús de tècniques diagnòstiques com el test de la tuberculina. D’altra banda, crec que caldria desenvolupar nous mètodes de detecció de la malaltia, més fiables que el test TB ja que aquest no permet distingir els malalts dels portadors.
ResponEliminaMirant una mica què s’ha dit recentment sobre el tema, he vist una notícia del dia 22 de març del 2010 (a diferents diaris i webs) que assegura que la Universitat de Saragossa està desenvolupant una nova vacuna contra la tuberculosis la qual podria arribar a substituir la BCG i podria començar a comercialitzar-se el 2016 [1]. He intentat trobar què hi ha de cert en aquesta notícia i no he vist cap publicació al respecte, així que haurem d’esperar per veure si realment estem davant d’una bona alternativa a la vacuna BCG.
[1] http://www.plataformasinc.es/index.php/Noticias/La-vacuna-contra-la-tuberculosis-se-comercializara-en-2016
Jo trobo que també hauríem de parlar d’interessos econòmics. D’acord que tota aquesta investigació que s’està realitzant avui dia és possible gràcies a donacions provinents de països desenvolupats, i està clar que això és d’agrair, però n’estic segur que si la tuberculosi afectés en major mesura als països del primer món que als que estan en vies de desenvolupament, s’invertiria molt més capital. Desgraciadament, el món es mou pels diners, i les inversions no deixen de ser un reflex del que interessa en cada moment. Els països pobres no tenen una economia prou potent com per finançar recerca d’aquest àmbit i, per això, i tot i les aportacions de països moderns, les malalties més freqüents al 3r món triguen tant a rebre possibles tractaments (no només en el cas de la tuberculosi).
ResponEliminaEnric Mestres Gonzalvo
Com diu la Judith, a mi també m’inquieta que la vacuna actual tingui una efectivitat tant variable. Relacionant-ho amb el que ha comentat l’Enric, no hem de perdre de vista que hi ha una quantitat de diners destinats a la vacunació que serán inútils (en els casos que la vacuna no tingui efectes). Creieu que s’hauria de tenir en compte això? Jo crec que poder els beneficis, per pocs que siguin, de vacunar la población en àrees de major incidencia de tuberculosi són a tenir en compte (almenys a nivell personal). Igualment amb aquest marge d’error és obvi que cal seguir investigant per les vies exposades a l’article.
ResponEliminaLa tuberculosis, causada per Mycobacterium tuberculosis, és la cinquena causa de mortalitat a nivell mundial. De fet, dos milions de persones moren de tuberculosis cada any. L’Àfrica és un dels països més afectats, ja sigui per l’acusada pobresa i la coinfecció per VIH, com també per l’aparició de resistències de M. tuberculosis als antibiòtics.
ResponEliminaA més a més, els mètodes diagnòstics i les intervencions terapèutiques contra la tuberculosis són subòptims. Per tant, la necessitat immediata de solucions potencialment prometedores és ja més que evident.
Diversos articles recolzen l’estudi de vacunes de DNA, en el model de mico Cynomolgus, actualment el millor model animal per estudiar la tuberculosis humana [1]. D’altra banda, m’ha cridat molt l’atenció l’existència de plantes medicinals amb propietats inhibidores contra la infecció per M. tuberculosis. Aquest estudi planteja que els extractes de B. micrantha, T. sericea i W. Salutaris, entre d’altres, podrien ser fonts importants de compostos bactericides contra les tuberculosis multiresistents [2].
Sandra Santasusagna
[1] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20372079
[2] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20447452
Molt interessant l'article.
ResponEliminaM'ha encantat la idea de fer vacunes a partir de mutants atenuats! Segons ho entenc seria suficient en fer K.O pels gens patogènics i infectar-nos amb aquestes soques i ja preparar al nostre sistema immunitari. Suposo que no déu ser tan ideal com em penso perquè sinó ja no hi hauria tuberculosi.
Crec que trobar una vacuna efectiva per a la tuberculosi és un bon objectiu, ja que el seu tractament és costós i complicat d’aplicar degut a la seva llarga duració. Amés a més, m’agradaria aportar els efectes secundaris de la vacuna actual, més freqüents en persones inmunodeprimides, com la aparició d’úlceres o abscessos (a prop del lloc d’inserció o lluny), extensió a ossos o disseminació, i excepcionalment, la mort (http://sn136w.snt136.mail.live.com/default.aspx?wa=wsignin1.0)
ResponEliminaNo vull deixar escapar l’oportunitat d’aportar la meva opinió sobre el tema econòmic en la investigació. Com han comentat alguns dels meus companys, estic totalment d’acord en que el món de la investigació és mou pel capital, es vergonyós que invertim X€ en nous fàrmacs per aprimar (en casos en que l’obesitat no es causada per una malaltia), per deixar de fumar,... quant hi ha malalties molt serioses que ens afecten a tots, perquè tots som persones, és igual on haguem nascut i on visquem. Malauradament, l’ètica no mou el món.
-Arantxa Blázquez-
Un cop llegit l’article t’assabentes realment com d’important és investigar en la vacuna contra la tuberculosi. Però, com molt bé han comentat en l’article, és necessària molta més inversió que l’actual. Aquí és on arribem al punt de sempre, és a dir, les malalties que predominen als països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats no són investigades com cal perquè no hi ha prou benefici per les empreses privades (són empreses, no ONGs). Això comporta que es donin situacions tan dramàtiques com persones que pateixen tuberculosi i sida, una combinació poc freqüent a la nostra societat però molt comú i greu en altres països.
ResponEliminaCrec que, com molt bé han comentat altres companys, cal aprofundir més en el coneixement de la tuberculosi, de la sida i d’ambdues i avançar en els possibles tractaments abaratint-los, perquè són dues malalties molt freqüents i greus per separat i encara molt més les dues juntes. És una mica (bastant) utòpic però tothom hauria de poder tenir a l’abast la curació (si existeix), el tractament pal·liatiu, profilàctic...
Esta variacion en al eficiencia de un 0 and un 80% a que se debe? y a que se refiere? a diferentes grupos o edades? Alguien ha leido algo sobre esto?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa variación de la efectividad del 0 al 80% hace referencia a diferentes estudios realizados en distintas zonas del planeta para conocer la efectividad de la vacuna. Los motivos de esta variabilidad están siendo estudiados pero se cree que pueden deberse a: el clima, las diferencias genéticas, la exposición previa a la micobacteria en caso de la vacunación en adultos e incluso el tipo de cepas de la vacuna (que como hemos comentado pueden haber perdido algunos genes) o los diferentes stocks de las vacunas. La máxima eficiencia se ha observado en neonatos no expuestos expuestos previamente, por lo tanto si que existe una variación debido a la edad.
ResponEliminaGrupo 3 (autoras del artículo de M.Tuberculosis)
He llegit que per explicar aquestes variacions d’efectivitat s’han proposat diferències en la potència de diferents soques, en la dosis de BCG i interferència en la resposta immune a la BCG per contacte previ amb altres mycobacteris. A més, la forma en que s’administra la vacuna canvia l’efectivitat. La vacuna líquida per exemple, es considera més efectiva en alguns països ja que conté més número de bacils viables. A altres, es produeix liofilitzada ja que l’avantatge que presenta sobre aquesta última és que es pot mantenir a 30ºC durant pràcticament un mes i a 4ºC durant un any. Aquestes característiques, doncs, podrien ser determinants en l’eficiència de la vacuna. (http://www.drscope.com/privados/pac/pediatria/pbl5/tuberculosis.html)
ResponEliminaMaura Ferrer
Jo crec que les vacunes “no vives”, o sigui les vacunes de subunitats tan proteiques com de DNA, seria un bon camp on investigar. Ho dic perquè si un dels problemes greus és la coinfecció de tuberculosi i VIH seria la manera d’evitar possibles problemes amb inoculacions de bacteris vius, encara que siguin innocus en un principi, ja que el subjecte està immunodeprimit.
ResponEliminaEvidentment no és una cosa fàcil i a més el nombre de antígens probablement sigui limitat i els bacteris són organismes que es modifiquen relativament fàcilment per evadir el sistema immune. Així doncs cal ser constant sempre.
Marcel Costa
Leyendo este artículo me han venido a la cabeza otras enfermedades como por ejemplo el chagas que solo presenta síntomas cuando ya es irreversible y que se puede evitar desparasitando las casas de los insectos que lo trasmiten pero no se ha investigado/potenciado este campo hasta hace poco.
ResponEliminaComo se ha comentado hace poco las enfermedades del tercer mundo no importan a las grandes empresas, no es rentable investigar en ellas porque quien las padece no tiene dinero para comprar las medicinas o las vacunas. Dado que estas empresas no van a potenciar el desarrollo de soluciones para este tipo de enfermedades es vital que lo hagan los estados/fundaciones. No solo estoy pensando en el desarrollo de vacunas y medicamentos, si no todavía más básico, en la distribución y el conocimiento de las soluciones existentes por el momento.
Todavía queda un largo camino para que las enfermedades como tuberculosis, SIDA y otras puedan ser tratables en sociedades menos desarrolladas tecnológica y económicamente que la nuestra.
Ana Esteve Solé
Com s'ha anat dient en la majoria dels comentaris, crec que el punt més sorprenent de l'actual vacuna és la seva gran variabilitat pel que fa a l'efectivitat, sobretot tenint en compte que els factors que la determinen són tan variables com imprevisibles (clima, exposició al patogen...).
ResponEliminaD'altra banda, penso que un aspecte que pot realment causar un impacte més important del què es creu és la coinfecció amb SIDA; cal tenir en compte, com heu dit, que tant la tuberculosi com el SIDA són dues malalties que es donen amb freqüència en països subdesenvolupats. Si en aquests països ja es fa difícil l'administració de la vacuna habitual, és evident que el control de pacients que necessitin la vacuna alternativa és pràcticament impossible. Novament, els interessos comercials juguen un paper fonamental en aquest punt.
De tots els tipus de vacuna exposats, la que més em convenç és la de subunitats, tant per la seva sencillesa i efectivitat, com pel seu cost econòmic. Un dels problemes, com s'ha dit és la manca d'inversions però un cop aconseguides es podran fer grans quantitats de vacunes a un baix preu. Tot i així, els governs on sofreixen tuberculosis haurien de fer un esforç per posar les vacunes als nens i demés població de risc, en lloc de gastar-s'ho en armes i demés parafernàlia, com solen fer.
ResponEliminaConsidero que un aspecte postiu d'aquest article és que ha fet que tots siguem una mica més conscients del problema que representa la tuberculosi a escala mundial.
ResponEliminaCom a molta altra gent també m'ha sorprès l'alta variabilitat en l'efectivitat de la vacuna actual, ja és prou difícil aconseguir que tothom pugui accedir a la vacuna, però si a sobre, el fet de vacunar-se representa unes garanties tant minses, la situació és encara pitjor.
Un altre aspecte que m'ha cridat l'atenció, i que he trobat d'allò més interessant són les vacunes de subunitats, no n'havia sentit a parlar, i em sembla un bon camp d'investigació.
Per últim, m'afegeixo a l'opinió que han exposat d'altres companys: un tema tant greu com la tuberculosi requereix més inversió. Personalment, crec que deixar un problema de salut internacional tant greu com aquest en mans de subvencions dels governs i fundacions privades és immoral, la tuberculosi és un problema greu que, des del meu punt de vista, no se solucionarà amb caritat, sinó amb solidaritat.
Joan Pallarès Albanell
57534
Sí, la tuberculosi mata molta més gent del Tercer Món que del món ric i desenvolupat, tot i així també afecta a moltisimes persones del Primer Món.
ResponEliminaPer exemple, en aquests moments Barcelona proposa una remodelació de la Diagonal que costará varis milions d'euros. Això és només un petit exemple de la greu despreocupació que comparteixen els governs dels paisos desenvolupats. Com pot ser que abans s'inverteixi en la millora d'un projecte urbanístic que en la recerca d'una vacuna eficaç contra una malaltia que causa 1,3 milions de morts cada any? Penso que aquesta pregunta se l'haurien de fer tots els governants de tots els països del món.
Estic molt d'acord amb l'últim punt aportat pel que fa la gran inversió en publicitat que s'ha fet per la remodelació de la Diagonal, òbviament amb pretensions polítiques davant les eleccions. Personalment, hauria trobat molt més convincent que invertissin aquests diners en avenços per prevenir i tractar malalties com la tuberculosi.
ResponEliminaPer altra banda, trobo curioses les vacunes de DNA, i encara més sabent que es van contemplar davant d'errors apareguts en tractaments amb teràpia gènica per induir l'expressió d'hormona del creixement, en els quals es desenvolupà anticossos contra l'hormona en comptes d'alterar el creixement.
Andrea Planas