Mestres E, Ribó J, Roqueta K, Solé N, Vicente S, Vila M
Los vertidos accidentales de residuos tóxicos son uno de los mayores problemas ecológicos y que más polémica suscitan a nivel político. Ante tales catástrofes, las primeras medidas consisten en impedir el avance del vertido y en su extracción mecánica. No obstante, cada vez se emplean más las técnicas de biorremediación.
La biorremediación consiste en la limpieza de contaminantes ambientales mediante el uso de microorganismos autóctonos o inoculados expresamente y suplementos para su crecimiento. [1,2] Las técnicas de biorremediación son: [3-7]
- Bioestimulación: Adición de nutrientes (N, P, Fe, etc.) y activadores del crecimiento de la microbiota petroleolítica autóctona.
- Bioaumentación: Adición de microorganismos degradadores de petróleo al medio contaminado.
Se debe tener en cuenta que algunos microorganismos son capaces de utilizar fracciones del petróleo como única fuente de carbono, otros sólo lo hacen en presencia de otro sustrato carbonado y algunos producen compuestos tensoactivos que aumentan la superficie de contacto agua-petróleo acelerando la degradación. [1]
El éxito del procedimiento dependerá de la habilidad para establecer y mantener las condiciones que favorecen la biodegradación del crudo y de las concentraciones de nutrientes y microorganismos. [5,8]
Para aplicarla existen dos tipos de aproximaciones: [9]
- In situ: Tratamiento del medio contaminado en el propio entorno mediante sistemas de bombeo de nutrientes, inoculación de bacterias y/o aireación del terreno.
- Ex situ: Extracción del medio contaminado y tratamiento de éste en biorreactores o plantas de tratamiento.
El naufragio del Prestige
El 13 de Noviembre de 2002, el petrolero Prestige se hundió a 240km de la costa gallega derramando entre 60.000 y 80.000 toneladas de fuel [3] Fig. 1. La composición del vertido era la siguiente: [4]
El 13 de Noviembre de 2002, el petrolero Prestige se hundió a 240km de la costa gallega derramando entre 60.000 y 80.000 toneladas de fuel [3] Fig. 1. La composición del vertido era la siguiente: [4]
La limpieza de la costa se inició con la extracción manual del chapapote, seguida de hidrolimpieza y, en algunas zonas, biorremediación. [3,4,5,10,11] Pero el problema fundamental del fuel vertido era su alta proporción de asfaltenos, productos difíciles de degradar por los organismos aunque de escasa toxicidad o biodisponibilidad. [11]
Al caracterizar las poblaciones bacterianas autóctonas, se detectó que la mayoría pertenecían a los siguientes filums: [3,4,12]
Al caracterizar las poblaciones bacterianas autóctonas, se detectó que la mayoría pertenecían a los siguientes filums: [3,4,12]
En los bioensayos realizados en la isla de Sálvora (Parque Nacional Marítimo-Terrestre de las Islas Atlánticas, Fig.2) se combinaron técnicas de bioestimulación y bioaumentación. [1,3,4,5,9,10,11,12] En el primer caso se usaron fertilizantes oleofílicos que proporcionan nutrientes a la interfase existente entre el agua y el petróleo, que es donde se produce la degradación. [3,13] En varios bioensayos se usó el S-200 (7,9% de N y 0,6% de P) que consiste en una microemulsión de una solución saturada de urea en ácido oleico (fuente de N), un éster fosfato oleofílico (surfactante y fuente de P) y un reductor de la viscosidad. Este fertilizante estimula selectivamente los degradadores de hidrocarburos, pero no otras clases de microorganismos, promoviendo así una selección natural hacia este tipo de degradadores. Su efectividad puede ser incrementada mediante la acción de bacterias como Ochrobactrum anthropi, que produce exopolímeros con capacidad emulsionante del crudo. [8,14,15]
Diez meses después del naufragio se analizaron muestras de arena y rocas antes del tratamiento con S-200 y se observó que contenían una baja concentración de alcanos de cadena corta (debido a factores meteorológicos), pero una alta presencia de alcanos de cadena larga. Pasados unos meses y después de aplicar el fertilizante, la concentración general de alcanos (tanto de cadena corta como larga) se vio reducida, al igual que los PAH’s (hidrocarburos poliaromáticos) y sus derivados alquilados. [15]
En cuanto a la bioaumentación, diversas áreas fueron inoculadas con microorganismos petroleolíticos tanto autóctonos como alóctonos, junto con suplementos nutricionales. [3,4,9] Algunos ejemplos de este tipo de tratamientos fueron el Nimasco (preparado fertilizante y consorcio bacteriano autóctono), Bio-systems (preparado de fertilizante y Pseudomonas putida) y Putidoil. [9] Este último es un material liofilizado con al menos tres cepas de P.putida, nutrientes y crioprotectores convencionales. [1]
Pseudomonas putida es una bacteria no patógena, aeróbica, Gram-negativa, que crece adecuadamente a 25-30ºC. Es capaz de usar múltiples compuestos orgánicos como fuente de carbono y energía y puede presentar, en algunas cepas, plásmidos que le confieren ventajas para sobrevivir en determinados ambientes. [1,2] Algunos de los más relevantes son el plásmido OCT, codificante para las enzimas que convierten alcanos en alcohol, y el NAH7, que confiere capacidad para degradar PAH’s en salicilato y posteriormente en piruvato y acetaldehído. Estas características permiten a P. putida cambiar la composición de sus ácidos grasos y así generar una respuesta adecuada al entorno. [8,16] Sin embargo, para poder degradar los contaminantes, primero deben internalizarse los hidrocarburos y esto es posible gracias a un canal de membrana formado por la proteína TodX unida a moléculas anfipáticas. [7,17]
El análisis de los resultados obtenidos mostró que las formulaciones de Bio-systems y Putidoil, ambas técnicas de bioaumentación, eliminaron de forma casi total el fuel en un periodo de unos 15-17 meses mientras que la bioestimulación con S-200 demostró la misma capacidad en un periodo de sólo 6-7 meses. [4]
En definitiva, la biorremediación se ha planteado como una alternativa de restauración ambiental recomendable para eliminar hidrocarburos tras su limpieza física o mecánica. Es un proceso lento (meses o incluso años) pero muy económico si se efectúa adecuadamente y respetuoso con el medio ambiente. Sin embargo, la biodegradación incompleta puede generar intermediarios metabólicos inaceptables, con un poder contaminante similar o incluso superior al producto inicial. Además, hay quien se opone a la biorremediación argumentando que la adición de nutrientes al medio puede promover la eutrofización de la zona.
Nosotros consideramos que es un buen método, pero no debemos olvidar que al introducir microorganismos o al favorecer su crecimiento podría provocarse un desequilibrio del ecosistema sin saber exactamente las repercusiones que conlleva. Debido a la riqueza económica y a la gran biodiversidad de las costas gallegas, pensamos que los riesgos que supone la aplicación de la biorremediación son asumibles tras el vertido del Prestige, ya que ésta favorecería una recuperación más rápida de la zona.
Bibilografía
[1] Murado MA, Mirón J, Gonzalez MP Tratamiento microbiológico de la contaminación por petróleo en ambientes marinos. Estudio de su posible optimización. En: Seguimiento de la contaminación producida por el accidente del buque Aegean Sea. Madrid; Centro de publicaciones, Ministerio de Medio Ambiente; 1996.p. 168-185.
[2] Madigan MT, Martinko JM, Dunlap PV, Clark DP. Brock. Biology of microorganisms. 12ª ed. San Francisco: Pearson; 2009.
[3] Jiménez N, Viñas M, Bayona JM, Albaiges J, Solanas AM. The Prestige oil spill: bacterial community dynamics during a field biostimulation assay. Appl Microbiol Biotechnol. 2007; 77(4): 935–945. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17943279
[4] Ministerio de medio ambiente. Memoria anual 2003. Parque Nacional marítimo-terrestre de las Islas Atlánticas de Galicia: organismo autónomo parques nacionales; 2003.
[5] Fernández-Álvarez P, Vila J, Garrido JM, Grifoll M, Feijoo G, Lema JM. Trials of bioremediation on a beach affected by the heavy oil spill of the Prestige. J Hazard Mater. 2006; 137(3): 1523–1531. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16730898
[6] Swannell RP, Lee K, McDonagh M. Field evaluations of marine oil spill bioremediation. Microbiol Rev. 1996 Jun; 60(2): 342-65. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8801437
[7] Rodríguez JL, Sánchez J. Biorremediación: Fundamentos y aspectos microbiológicos. Industria y Minería, 2003; 351: 17-21. Disponible en: http://ingenierosdeminas.org/docu/documentos/fundamentos_%20biorremediacion.pdf
[8] Van Hamme JD, Singh A, Ward OP. Recent advances in petroleum microbiology. Microbiol Mol Biol Rev. 2003 Dec; 67(4): 503-49. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14665675
[9] Rodríguez JL, Sánchez J. Biorremediación: aspectos tecnológicos y aplicación al vertido del Prestige. Industria y Minería, 2003; 351: 17-21. Disponible en: http://ingenierosdeminas.org/docu/documentos/aspectos_tecnologicos_%20biorremediacion.pdf
[10] Peñalver L, Heredia B, Cantos FJ. Informe final. Galicia: centro de investigaciones submarinas, S.L.: 2006.
[11] Rodríguez E. Actuaciones realizadas en el Parque Nacional de las Islas Atlánticas de Galicia consecuencia de la catástrofe del buque Prestige. Vigo: Organismo Autónomo Parques Nacionales, Ministerio de Medio Ambiente; 2005.
[12] Alonso-Gutiérrez J, Figueras A, Albaigés J, Jiménez N, Viñas M, Solanas AM, Novoa B. Bacterial communities from shoreline environments (costa da morte, northwestern Spain) affected by the prestige oil spill. Appl Environ Microbiol. 2009 Jun;75(11): 3407-18. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19376924
[13] Fernández-Álvarez P, Vila J, Garrido JM, Grifoll M, Feijoo G, Lema JM. Evaluation of biodiesel as bioremediation agent for the treatment of the shore affected by the heavy oil spill of the Prestige. J Hazard Mater. 2007; 147(3): 914–922. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17360115
[14] Calvo C, Silva-Castro GA, Uad I, García Fandiño C, Laguna J, González-López J. Efficiency of the EPS emulsifier produced by Ochrobactrum anthropi in different hydrocarbon bioremediation assays. J Ind Microbiol Biotechnol. 2008 Nov; 35(11):1493-501. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18784947
[15] Jiménez N, Viñas M, Sabaté J, Díez S, Bayona JM, Solanas AM, Albaiges J. The Prestige oil spill. 2. Enhanced biodegradation of a heavy fuel oil under field conditions by the use of an oleophilic fertilizer. Environ Sci Technol. 2006 Apr 15; 40(8): 2578-85. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16683595
[16] Härtig C, Loffhagen N, Harms H. Formation of trans fatty acids is not involved in growth-linked membrane adaptation of Pseudomonas putida. Appl Environ Microbiol. 2005 Apr;71(4):1915-22. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15812020
[17] Hearn EM, Patel DR, van den Berg B. Outer-membrane transport of aromatic hydrocarbons as a first step in biodegradation. Proc Natl Acad Sci U S A. 2008 Jun 24; 105(25): 8601-6. Epub 2008 Jun 16. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18559855
[2] Madigan MT, Martinko JM, Dunlap PV, Clark DP. Brock. Biology of microorganisms. 12ª ed. San Francisco: Pearson; 2009.
[3] Jiménez N, Viñas M, Bayona JM, Albaiges J, Solanas AM. The Prestige oil spill: bacterial community dynamics during a field biostimulation assay. Appl Microbiol Biotechnol. 2007; 77(4): 935–945. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17943279
[4] Ministerio de medio ambiente. Memoria anual 2003. Parque Nacional marítimo-terrestre de las Islas Atlánticas de Galicia: organismo autónomo parques nacionales; 2003.
[5] Fernández-Álvarez P, Vila J, Garrido JM, Grifoll M, Feijoo G, Lema JM. Trials of bioremediation on a beach affected by the heavy oil spill of the Prestige. J Hazard Mater. 2006; 137(3): 1523–1531. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16730898
[6] Swannell RP, Lee K, McDonagh M. Field evaluations of marine oil spill bioremediation. Microbiol Rev. 1996 Jun; 60(2): 342-65. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8801437
[7] Rodríguez JL, Sánchez J. Biorremediación: Fundamentos y aspectos microbiológicos. Industria y Minería, 2003; 351: 17-21. Disponible en: http://ingenierosdeminas.org/docu/documentos/fundamentos_%20biorremediacion.pdf
[8] Van Hamme JD, Singh A, Ward OP. Recent advances in petroleum microbiology. Microbiol Mol Biol Rev. 2003 Dec; 67(4): 503-49. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14665675
[9] Rodríguez JL, Sánchez J. Biorremediación: aspectos tecnológicos y aplicación al vertido del Prestige. Industria y Minería, 2003; 351: 17-21. Disponible en: http://ingenierosdeminas.org/docu/documentos/aspectos_tecnologicos_%20biorremediacion.pdf
[10] Peñalver L, Heredia B, Cantos FJ. Informe final. Galicia: centro de investigaciones submarinas, S.L.: 2006.
[11] Rodríguez E. Actuaciones realizadas en el Parque Nacional de las Islas Atlánticas de Galicia consecuencia de la catástrofe del buque Prestige. Vigo: Organismo Autónomo Parques Nacionales, Ministerio de Medio Ambiente; 2005.
[12] Alonso-Gutiérrez J, Figueras A, Albaigés J, Jiménez N, Viñas M, Solanas AM, Novoa B. Bacterial communities from shoreline environments (costa da morte, northwestern Spain) affected by the prestige oil spill. Appl Environ Microbiol. 2009 Jun;75(11): 3407-18. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19376924
[13] Fernández-Álvarez P, Vila J, Garrido JM, Grifoll M, Feijoo G, Lema JM. Evaluation of biodiesel as bioremediation agent for the treatment of the shore affected by the heavy oil spill of the Prestige. J Hazard Mater. 2007; 147(3): 914–922. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17360115
[14] Calvo C, Silva-Castro GA, Uad I, García Fandiño C, Laguna J, González-López J. Efficiency of the EPS emulsifier produced by Ochrobactrum anthropi in different hydrocarbon bioremediation assays. J Ind Microbiol Biotechnol. 2008 Nov; 35(11):1493-501. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18784947
[15] Jiménez N, Viñas M, Sabaté J, Díez S, Bayona JM, Solanas AM, Albaiges J. The Prestige oil spill. 2. Enhanced biodegradation of a heavy fuel oil under field conditions by the use of an oleophilic fertilizer. Environ Sci Technol. 2006 Apr 15; 40(8): 2578-85. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16683595
[16] Härtig C, Loffhagen N, Harms H. Formation of trans fatty acids is not involved in growth-linked membrane adaptation of Pseudomonas putida. Appl Environ Microbiol. 2005 Apr;71(4):1915-22. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15812020
[17] Hearn EM, Patel DR, van den Berg B. Outer-membrane transport of aromatic hydrocarbons as a first step in biodegradation. Proc Natl Acad Sci U S A. 2008 Jun 24; 105(25): 8601-6. Epub 2008 Jun 16. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18559855
Tot i els seus inconvenients, en casos com el de Galícia sembla raonable aplicar la bioremediació. El canvi en l’ecosistema que pot provocar segurament tindrà lloc de totes maneres, perquè la disponibilitat de petroli, que només alguns microorganismes poden degradar i que molts altres organismes vius no resisteixen, propiciarà la multiplicació d’uns i resultarà letal o crearà un medi menys òptim pel creixement dels altres.
ResponEliminaEn ser un procés lent, podria passar que, quan la notícia d’un vessament de petroli passi de moda i ja no aparegui als diaris, els governs deixin d’invertir-hi recursos. D’altra banda, això es podria veure compensat pel fet que és econòmic.
Teresa Rubio
Segons les dades d’aquest article, l’ús de la biorremediació en determinades situacions pot comportar un benefici ambiental i econòmic. Tot i així, el fet de no existir un protocol concret i, per tant, no saber si funcionarà o no fins que no s’està fent, pot comportar la negativa de certs grups de persones a dur a terme aquesta tècnica.
ResponEliminaPersonalment, crec que un cop s’ha donat un vessament de petroli, les conseqüències per a la flora i la fauna seran tan devastadores que cal fer el màxim que estigui a les nostres mans, encara que no es tingui la certesa que arribi a funcionar. És a dir, la biorremediació em sembla una bona opció sempre que es faci un estudi previ per intentar provocar els mínims danys medioambientals possibles.
Ana Fernández Ramos
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDeguda a la seva alta eficàcia, la bioremediació pot ser una molt bona solució en desastres ecològics d’aquest tipus. El 20 d’abril d’aquest mateix any s’ha produït un cas semblant on l'explosió d'una plataforma de British Petroleum (BP) ha causat un vessament massiu de petroli per tot el golf de Mèxic; a dia d’avui sembla que s’ha segellat el pou submarí però encara no es pot afirmar al 100% que no sortirà més fuel.[1] Sembla, que a més de fomentar l’extracció física del fuel, els encarregats de gestionar aquesta situació també estan aplicant mesures de bioremediació.
ResponEliminaPerò un punt que s’ha de tenir molt en compte és quines repercussions pot tenir l’addició de microorganismes en l’ecosistema autòcton. Si bé la situació és greu, l’afany de resoldre-la no ha de fer actuar precipitadament i cal pensar bé en les conseqüències de totes les mesures preses.
Ara bé, en cas que la bioremediació causés alguna modificació sobre l’ecosistema de la zona, caldria fer un balanç de com s’obté més perjudici: sense bioremediació i només traient el petroli físicament, o utilitzant aquests microorganismes que ajudaran a eliminar més eficaçment el petroli?
[1]http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=717240&idseccio_PK=1021
Últimamente la bioremediación ha sido considerada como la herramienta ideal para solucionar todo tipo de desastres naturales pero hay que tener en cuenta que es una herramienta de limpieza suplementaria, es decir, que siempre debe ir acompañada de una limpieza manual o mecánica previa.
ResponEliminaEl primer caso en el que se utilizó fue en el del vertido de 33.000 toneladas de crudo en Alaska por el Exxon Valdez en 1989. En ese caso se utilizó la bioaumentación y pese al escepticismo inicial se ha conseguido recuperar gran parte de la fauna y flora marina que se vio afectada pero aun se considera que Alaska no se ha recuperado del vertido. (http://www.elpais.com/articulo/espana/leccion/Exxon/Valdez/esperanza/Galicia/elpepiesp/20030105elpepinac_10/Tes)
Por tanto, creo que la bioremediación es una buena herramienta que hay que usar de manera responsable. Aunque es cierto que esta técnica puede alterar el ecosistema no debemos olvidar que un vertido de petróleo, independientemente de su composición química, altera la dinámica de los ecosistemas y que, por tanto, todo lo que se haga para remediarlo (aunque no se tenga absoluta certeza sobre el resultado final) será beneficioso.
Patricia Sanz
El gran problema de la bioremediació és la seva lentitud, ja que en cas de contaminació del medi es necessita una actuació molt ràpida per tal de minimitzar els canvis sobre l’ecosistema. Per tant, fins que no s’estudiï més sobre el tema, aquestes tècniques hauran d’anar acompanyades pels mètodes físics d’extracció, que són més cars que la bioremediació.
ResponEliminaPel que fa al Prestige, m’ha sorprès que s’utilitzessin tècniques de bioremediació. L’article deixa ben clar que hi ha hagut una contribució important de la bioremediació a la restauració de les costes de Galícia. Però, perquè als telediaris van donar més importància a l’extracció per màquines o manual?
Miriam Barrera Palma
Davant del vessament de petroli al mar, penso que la bioremediació és una bona solució. Tot i que hagi risc d’eutrofització, opino que no hi ha pitjor situació que la presencia del fuel al mar, ja que evidentment mata tot el que hi hagi a sota. Per això crec que és un risc que s’ha d’assumir. Amb l’estudi i l’aplicació es podran anar descartant perills i millorant les tècniques.
ResponEliminaM’ha sorprès que la bioestimulació es trigués només 6 o 7 mesos, ja que per alguna raó em pensava que era més. De totes maneres, la presencia durant aquest temps del petroli es suficient per fer molt mal a l’ecosistema. Per això trobo que l’extracció mecànica ràpida ha de ser màxima i que s’ha d’intentar segellar la fuita tant ràpid com es pugui. I evidentment, les mesures per evitar tot tipus de vessament han de ser enormes.
Victòria Valls Comamala
Sembla mentida que encara tinguem accidents com aquests avui dia,com és el cas del Prestige. No es pot permetre que un vaixell tan vell porti tanta quantitat de petroli. Suposo que el responsable ja haurà estat sancionat… però un cop ha passat, hem de reparar el dany.
ResponEliminaTrobo que la bioremediació s’ha d’utilitzar juntament amb altres mesures d’extracció del fuel de manera mecànica, ja que primer cal treure la major quantitat de fuel possible, abans de que hi hagi molts danys per la fauna que hi viu. La bioremediació és una ajuda, un complement molt eficaç que cal tenir en compte, i que fa més benefici que perjudici. Trobo que és millor aplicar-ho que negar-se i creuar –se de braços.
Georgina Izaguerri Serrano
Respondiendo a la pregunta de Miriam, debo decir que en las noticias se ha dado más peso a la extracción manual del chapapote que a la biorremediación por diversos motivos. Tras el vertido, era necesario impedir su avance y eliminar todo el fuel posible de la superficie marina y de las costas ya que muchos animales morían al quedar impregnados con el petróleo. Hubo una gran movilización de voluntarios procedentes diversos países que venían a ayudar en las labores de extracción, la tarea más urgente en ese momento. Además del gran impacto ecológico que supuso el vertido, el impacto físico y económico que tuvo también fue noticia durante mucho tiempo. Con el paso de los meses (y la biorremediación tardó algún tiempo en aplicarse), hay nuevas noticias que contar, por lo que estos sucesos dejan de ser de interés para la prensa.
ResponEliminaPor ejemplo, otro tema que casi ni se mencionó en los telediarios y que fue bastante polémico eran las repercusiones que el vertido podía tener sobre la salud de los voluntarios y personal que estaba ayudando en las labores de extracción ya que la única protección que llevaban los voluntarios eran guantes y mascarillas de papel. Entonces, ¿por qué todo ello quedó tan olvidado?
Sara Vicente
En relació al cas Prestige he trobat que en el penya-segat de Cuño han utilitzat adob per als microorganismes comprat a Muxia i amb aigua s' ha aconseguit eliminar de les roques part del fuel en menys d' un mes. M' ha semblat curiós perque també explicava que han pensat en la possibilitat d' afegir nutrients amb les conquilles de musclo per a que tinguin la capacitat de penetrar amb millor facilitat entre el petroli. De manera que, en la meva opinió, la bioremediació és una bona solució ja que esta donant bons resultats i a més permet arribar a zones que serien de difícil accés per a nosaltres i preservar d´aquesta manera el ecosistema.
ResponEliminaLa bioremediació és una eina altament eficaç per a la descontaminació del medi i com veiem en l’article, en el cas concret del Prestige va ser tot un èxit. Però ara, intentem imaginar el mateix cas a la costa mediterrània on els corrents són més aviat tranquils i l’aigua es troba estratificada fet que no permet una bona barreja dels nutrients. En aquest cas, cal tenir en compte l’eutrofització per valorar el risc/benifici de la bioremediació.
ResponEliminaActualment, s’està desenvolupant la bioremediació enzimàtica per a la neteja de sòls agrícoles i probablement la seva aplicación pugui ser de gran utilitat en la descontaminació de l’aigua per vessaments. Abans però, cal conèixer molt bé els microorganismes capaços de degradar els hidrocarburs i les seves rutes metabòliques.
Crec que la bioremedació és una bona idea tot i que requereix molt temps per ser efectiva. Tot i així, crec que s'hauria de separar l'aigua del mar contaminada de la resta, mitjançant murs o alguna cosa, per tal de concentrar-la i evitar la seva expansió i així poder utilitzar la bioremedació sol en aquesta zona, sent així més efectiu.
ResponEliminaPer altra banda, crec que es poden estudiar altres vies més mecàniques i segurament més efectives i menys perilloses per l'ecosistema.
Una manera seria la incineració, que consisteix en cremar el petroli, s'allibera un gas molt dens però contamina el mateix que si el petroli hagués arribat on havia d'anar.
Arantxa Blazquez
http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/11CAgu/160VerPe.htm#Sistemas%20de%20limpieza%20de%20los%20vertidos%20de%20petr%C3%B3leo
El cas Prestige no va ser ni el primer ni l’últim cas de vessament massiu d’hidrocarburs al medi, donat que és una catàstrofe que es va repetint i com ja s’ha comentat, trobo indispensable l’existència d’un protocol. Després del cas del Prestige a les costes gallegues n’han hagut d’altres que no s’han sentit tant com el de la “Playa de las Gaviotas” a la Palma de Gran Canària on s’ha pogut aplicar el protocol que es va fer després del cas Prestige.
ResponEliminaÉs molt interessant tota la investigació que s’està fent amb microorganismes per a dur a terme la bioremediació, ja que és molt més efectiva que les tècniques tradicionals. Com tota tècnica relativament nova encara fa falta posar-la a punt i reduir els seus riscos i inconvenients per a que sigui segura i de referència.
http://www.ingenierosdemontes.org/temporales/JornadaResponsabilidadMedioAmbiental/JMediavilla.pdf
Ana Esteve Solé
És notable el benefici que pot aportar la bioremediació en catàstrofes d’aquesta magnitud, però, també és una tècnica massa nova, per tant, no podem saber les conseqüències a llarg termini d’aportar microorganismes foranis a un determinat medi, tal i com dieu. Per això, considero que s’ha d’emprar aquesta tècnica, ara bé, un cop s’hagi pogut eliminar el màxim de fuel mitjançant una neteja mecànica.
ResponEliminaD’altra banda, crec que a part d’invertir en la investigació en bioremediació per tal de solucionar els vessaments de fuel, s’hauria de destinar diners per a evitar-los. Però no és tan fàcil de fer com dir perquè, com sempre, hi ha interessos econòmics capficats per tot arreu.
Júlia López i Guimet
Alguien sabe que pasó con el petroleo que quedaba dentro del Prestige? Se extrajo o se sellaron los tanques?
ResponEliminaPor otra parte la presencia del vertido seleccionará de forma natural los microorganismos que puedan utilizarlo como fuente de C o energía, por tanto opino que la bioestimulación solamente estaría acelarando el proceso y me aprece mas segura que la bioaumentación en la que añadiriamos cepas o microorganismos nuevos.
Según un informe de Greenpeace (http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/prestige-cr-nica-de-una-marea.pdf), el Gobierno no actuó frente a la posibilidad de que el Prestige acabara de verter todo el petróleo que le quedaba en su interior, ya que confió en que este se solidificara. Es más, el vicepresidente Rajoy le restó importancia a las fugas diciendo que se trataba de “pequeños hilitos”. Estos “hilitos” se transformaron poco después en 125 toneladas de fuel oil expulsado al día por el Prestige. Hoy en día hay unas 14 grietas presentes en el buque, algunas de ellas de más de un metro de ancho. A pesar de esto y de que el CSIC señalara que si se seguía con el mismo ritmo la marea negra duraría entre 5 y 39 meses, el Gobierno de entonces confió en que no se produjeran más grietas y siguió sin actuar.
ResponEliminaEn cuanto al proceso de biorremediación, ¿creéis que existe la posibilidad de modificar genéticamente los microorganismos para acelerar el proceso de descomposición de los hidrocarburos (amplificación de genes específicos del vertido, creación de cepas biosensoras para poder monitorizar el proceso de degradación…)?
Laura Domènech
Des del meu punt de vista, la biorremediació és un procés molt interessant, que presenta nombroses possibilitats. Tot i això, a mi em sembla més adequat utilitzar tècniques de biorremediació en centres de tractament de residus, on tot el procés pugui ser controlat fins al mínim detall.
ResponEliminaPel que fa a utilitzar tècniques de biorremediació a la natura, no ho acabo de veure clar, tots som conscients de com de fàcilment alterables són, molts cops, els ecosistemes; i l'argument de "com que ja estem malament, no crec que poguem estar gaire pitjor", que algú ha exposat més amunt, no m'acaba de convèncer.
Jo optaria, en tot cas, per la bioestimulació, tot i que em sembla que tampoc deu estar exempta de riscos. I el que em semblaria més lògic és extreure el fuel per procediments mecànics i després aplicar-li els processos de biorremediació en un ambient controlat.
En qualsevol cas, la qüestió principial és que un cas com aquest hauria de ser molt excepcional, i sembla ser que això no sempre és així, ja que de tant en tant rebem informació de casos similars a diverses parts del món. Jo crec que, com gairebé sempre, més val prevenir que curar.
Joan Pallarès Albanell
Responent al dubte de la Laura, he trobat que microorganismes exògens que s’introdueixen dins de l’ecosistema com a forma de bioremediació (bioaugmentació) poden estar genèticament modificats per tal que siguin més eficients en la bioremediació. Aquesta modificació genètica s’ha vist efectiva en llocs contaminats amb compostos orgànics clorats (Freedman i Lehmicke, 2002). Així, penso que potser es podria utilitzar aquesta modificació per aconseguir el correcte tractament de la zona contaminada i alhora per evitar els perjudicis que es deriven d’introduir microorganismes no nadius en aquella zona, principal problema de la bioaugmentació.
ResponEliminaAida Peña Blanco
El meu treball de recerca de batxillerat va ser precisament la bioremediació i amb la col•laboració del grup de M. Grifoll vàrem comprovar l’eliminació de gasoil amb unes soques de pseudomones que heu anomenat (IVb4 i F297) en sòl contaminat, i va ser tot un èxit ja que vàrem observar (en diferents condicions) l’eliminació gairebé total dels hidrocarburs de cadena curta, però parcial dels de cadena llarga. Vam poder comprovar que era molt important l’oxigenació adequada del sòl, que aquest fos homogeni i la temperatura, tres paràmetres que sovint no es poden controlar en vessaments de petroli i que fan que aquest procediment sigui més difícil d’aplicar. Cal dir que la mostra amb que vàrem obtenir millors resultats de degradació va ser un tractament amb bioestimulació i bioaugmentació.
ResponEliminaAlbert Antolin Fontes
Com diu algun company, jo tampoc recordo res de bioremediació a les notícies sobre les tasques de neteja del vessament del petroli del Prestige. Tot i així, crec que es va qualificar com a aplicació de tècniques pioneres o novedoses o alguna cosa així, que mediàticament ven més que no pas un “biorremediació amb pseudomonas” per exemple.
ResponEliminaA més, també considero que la bioestimulació és més segura que la bioaugmentació pel fet que no introduim nous organismes a l’ecosistema, encara que tampoc es pot afirmar que sigui quelcom segur. L’ecosistema està en equilibri dinàmic i si aquest es trenca els resultats fatals es poden donar a llarg plaç, plaç que encara no hem complert en aquest cas.
Bajo mi punto de vista, y aunque creo que son varias las ventajas de ambas técnicas, también pienso que es más favorable la bioestimulación que la bioaumentación, ya que esta última supone la introducción de nuevos microorganismos al ecosistema, pudiendo romper de esta manera el equilibrio ecológico más fácilmente. A pesar de ello, creo que tanto una como otra se pueden considerar una buena alternativa de restauración ambiental tras la limpieza mecánica, siempre que se lleve a cabo un plan de control y seguimiento para asegurar la correcta ejecución de estas.
ResponEliminaIrene Pazos Capell
Molt interessant l’article, de veritat. Jo voldria exposar una curiositat:
ResponEliminaNo trobo l’informe on ho he llegit però quan es va produir el naufragi del Prestige, a Coido do Cuño (una platja de la Coruña), es va aplicar biorremediació amb la tècnica de bioestimulació i com que en aquesta necessita l’addició de nutrients com ara el N, P, etc. en comptes d’utilitzar el fertilitzant s200 es van utilitzar aigües fecals, ja que aquestes són riques en N!!!
Sembla mentida que les petrolíferes, essent les principals responsables dels verits als oceans i essent tan riques economicament, no hagin fet un esforç extra en l'experimentació per la degradaxió del petroli per part dels microorganismes. Ja fa massa temps que estem usant el petroli com a principal sistema d'obtenir energia. Si els estudis haguessin començat molt abans, ara ja tindriem vàries bactèries modificades genèticament que degradessin el petroli de forma ràpida i eficient. Tot i així, crec que la bioremediació és el camí correcte per aconseguir desfer-nos dels vertits accidentals, sempre que vengui acompanyat d'una millora genètica en els bacteris usats per la degradació, ja que els microorganismes tenen el seu ritme metabòlic.
ResponEliminaPD: ja vorem quans anys dura el petroli a la badia de Mèxic.
Casi 14.000 de las 15.000 toneladas de fuel que quedaban aún dentro de los tanques del Prestige fueron extraídas del barco mediante un sistema de lanzaderas complicado y evidentemente, muy caro.
ResponEliminaLas otras 1.000 toneladas estimadas son las que se están tratando con biorremediación: se "inyectaron" las bacterias y una mezcla de nutrientes adecuada dentro de los tanques y se sellaron. Se calcula que las bacterias que introdujeron habrán degradado todo el fuel el año 2020.
Para la recuperación de las costas es distinto, pero en el caso de la degradación del fuel que aún está dentro de los tanques, no veo ningún problema en utilizar las dos técnicas: bioaumentación y bioestimulación. Creo que en esta situación seran seleccionadas bacterias poco competitivas ya que se les ha proporcionado todo lo que necesitan para crecer. En cuanto se abran los tanques, parece difícil que estas bacterias sobrevivan (almenos no toda la población que había dentro del tanque).
A mi m’agradaria trencar una llança a favor de la bioagumentació ja que crec que és el millor sistema.
ResponEliminaSi el gran perill de la bioaugmentació és que s’introdueixin espècies noves en un ecosistema que no existien perquè no modifiquem aquestes microorganismes nous perquè un cop hagin dut a terme la seva funció (l’eliminar el petroli i els seus components) es morin? Jo plantejo modificar-los genèticament per aconseguir que només puguin viure del petroli... Així quan s’acabi el petroli ja no ens haurem de preocupar més del microorganisme. Què en penseu?
Joan Pau Cebrià i Costa
JP+1! aunque tiene pinta de ser algo complicado, no?
ResponEliminaHe estado buscando y no he encontrado nada...¿por casualidad alguien sabe si en el caso de bioaumentacion, las bacterias que añadamos pueden perjudicar a la fauna marina o costera? La principal desventaja que he encontrado es el tiempo necesario..
Respecto al caso prestige, creo que es obvio que no se actuó de forma correcta, bien sea por falta de experiencia, de agilidad, por negligencia de sus consecuencias, o qué se yo... Pero creo que algo fundamental y muy rápido como es limitar la expansión del vertido con boyas pudo hacerse antes del desastre, facilitando su recogida y posterior tratamiento por biorremediación.
Sara, gràcies per aclarar els meus dubtes. Suposu que tu deus estar més informada sobre el tema ja que ho has viscut de prop.
ResponEliminaTot i que és veritat que amb el pas del temps hi ha noves notícies que explicar, crec que la utilització de biorremediació hauria d'haver estat notícia, ja que ha estat una gran ajuda per l'eliminació del fuel.
Miriam Barrera Palma
Les tècniques de biorremediació són una bona estratègia de neteja per a certs tipus de contaminació, com la produïda pel petroli i altres compostos orgànics. Tot i així, també s’ha de tenir en compte que quan hi ha una acumulació de substàncies tòxiques o no biodegradables la biorremediació no funciona, ja que la colonització i el creixement dels microorganismes es troba inhibida. Per exemple, seria el cas de metalls pesats com el mercuri o el plom. Per tant, depenent del lloc contaminat, les seves característiques climàtiques, físico-químiques i ecològiques, així com de la composició i concentració dels contaminants, crec que la biorremediació pot ser una opció més segura i de menor despesa econòmica que altres solucions alternatives més tradicionals, tot i que evidentment, seria molt important estudiar prèviament l’impacte en l’ecosistema en qüestió.
ResponEliminaMolt curiós el que ha dit la Maura. Sembla com lògic, però mai ho hagués imaginat!
ResponEliminaEl que diu l'Alberto sobre les conseqüències d'introduir microorganismes nous suposo que no trobes res perquè ha passat poc temps per evaluar-ho, no trobeu? Parlo des de la ignorància, però si només fa 8 anys poder el desequilibri que puguin provocar es desenvolupa més lentament, no?
És cert el que diu la Maura. Nosaltres també vam trobar en algun article que s'havien utilitzat aigües fecals pel seu alt contingut en elements beneficiosos per les bactèries.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaResponent a les preguntes que han anat sortint en alguns comentaris:
ResponElimina- Fent referència al fet que alguns de vosaltres heu comentat, que potser seria més segur traslladar els residus en centres especialitzats, això és totalment cert. La biorremediació ex-situ no comporta tantes conseqüències ecològiques. Ara bé, s'ha de tenir en compte que a més de la contaminació de la costa, la part més important de la càrrega del Prestige es va vessar directament a mar obert, i per tant, resulta impossible aplicar biorremediació ex-situ en aquests casos.
- Pel que fa al dubte que plantejava la Laura, i per complementar la resposta que aportava l'Aida, actualment ja existeixen microorganismes modificats genèticament amb aquests propòsits. El principal problema radica en el fet que cada vessament de té una composició diferent, i no és fins a l'aplicació del mètode sobre el terreny que no es pot determinar l'eficàcia del mateix. Si que és cert, però, que hi ha certs bacteris que incorporen modificacions genètiques que permeten utilitzar-los com a sensors per a la presència d'hidrocarburs a l'ambient.
- Referint-nos als avantatges i desavantatges que poden comportar la bioestimulació o la bioaugmentació, com hem exposat a l'article la bioestimulació va donar més bons resultats a les costes gallegues que no pas la bioaugmentació. Sí que és cert que la bioestimulació només és un mètode per accelerar la degradació dels hidrocarburs, però cal tenir en compte que en la bioaugmentació s'afegeixen microorganismes alòctons a l'ecostistema, i això implica un risc afegit.
- Finalment, i referint-nos a l'aportació de la Maura, les tècniques que hem exposat a l'article són les que més es van utilitzar i que per tant ens van semblar més adequades. Ara bé, n'hi va haver moltes d'altres, entre els quals, com bé comenta ella, l'addició d'aigües fecals com a "còctel nutritiu" pel fet que contenen altes concentracions de minerals i, lògicament, resulten una alternativa molt més econòmica.
Els autors
Jo no crec que la utilització de bacteris per a la bioremediació, amb l’augment de la seva població que comporta, comprometi l’ecosistema que hi havia abans. Hem de recordar en primer lloc que aquest ja està bastant destruït pel vessament, i en segon lloc crec que a l’acabar-se les condicions favorables per aquests bacteris (que en el cas de la bioestimulació aquests bacteris ja hi eren), o sigui quan s’eliminés el vessament, els bacteris tornarien a disminuir a l’acabar-se la font de nutrients. Potser podríem fer servir per això bacteris que fossin fermentadors obligats, que existeixin o crear transgènics.
ResponEliminaMarcel Costa
Parece que la biorremediación (in situ o ex situ) es una de las soluciones más importantes de las que disponemos actualmente para degradar o limpiar el crudo que queda incrustado en las rocas o en la arena de la playa después de un desastre ecológico. De todas formas creo que hay que tener cuidado con este método ya que puede convertirse en un arma de doble filo, ya que por un lado conseguimos eliminar el fuel pero por otro lado podemos desequilibrar el ecosistema local. Las bacterias respiran consumiendo oxígeno, y si hay mucha fuente de carbono (como es un vertido de crudo) estas podrían proliferar demasiado y no dejar oxígeno para otros microorganismos o incluso para los peces si nos encontramos en el agua.
ResponEliminaMarcos A. Caballero
Pel que fa al comentari del JP penso que la bioaugmentació en les condicions que planteges no són un remei viable ara per ara; caldria molt de temps per aconseguir que un organisme efectués única i exclusivament els requisits que proposes i que alhora no suposés una amenaça per l’ecosistema. Per una altra banda, tampoc estic d’acord amb el Marcel perquè no pots estimar que els organismes, després del temps que requereix la bioremediació total (i per tant pels temps que serien necessaris aquests organismes), no s’hagin adaptat/modificat per sobreviure gràcies a altres factors (altres nutrients que els segueixin mantenint amb vida).
ResponEliminaM’agradaria decantar-me en la opinió que més val treure mecànicament el fuel i després utilitzar mètodes de bioremediació (preferiblement la bioestimulació que la bioaugmentació) en centres controlats i que tot i que s’hagin de pensar solucions respectables amb el medi ambient, és millor intentar evitar catàstrofes d’aquesta magnitud.
M'ha semblat un article molt interessant i, des del meu punt de vista és una de les millors maneres de resoldre una catàstrofe ambiental com la del prestige. Tot i això, el primer pas sempre seria evitar-ho. Certs microorganismes tenen la capacitat de transformar metalls i degradar minerals, la qual cosa és important en la biorremediació. Encara que també pot presentar certs inconvenients. Un d'aquests seria el deteriorament de materials usats en la construcció, com a conseqüència d'aquestes transformacions de metalls i minerals [1]. De totes maneres, crec que els efectes observats fins ara no són comparables al risc ambiental, social i econòmic que suposa un abocament de petroli.
ResponEliminaEn referència al que s'ha dit en comentaris anteriors, em decantaría per l'opció de que els microorganismes només poguessin sobreviure utilitzant el petroli com a font de carboni. Tot i que ho veig una bona mesura, de moment em sembla difícil d'aconseguir.
[1] http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/abstract/156/3/609
Laura Cervera
Considero que la bioestimulación resultaría menos problemática dentro de los posibles mecanismos de biorremediación. Si estimulamos la biota autóctona de forma selectiva estaríamos descompensando la cadena trófica hacia ciertos microorganismos, pero teniendo en cuenta que existe un exceso de hidrocarburos está mayor proliferación ya se está dando por la disponibilidad de nutrientes. En todo caso creo que esta estimulación es beneficiosa a largo plazo, aunque durante el procesamiento ocasione problemas.
ResponEliminaPor otra parte pienso que es necesaria una investigación más exhaustiva del potencial de estas bacterias, y muy especialmente de los enzimas implicados en el metabolismo de hidrocarburos. Tal vez fuera más conveniente generar soluciones de enzimas degradativas en forma de detergentes, y que a su vez pudieran ser degradados por la biota. O en caso de querer evitar los riesgos de la bioaumentación, construir plantas depuradoras que filtraran el agua contaminada mediante el uso de microorganismos, esto permitiría tratar el medio con especies foráneas pero de forma aislada.
Anselm Morell
Tal y como dice este artículo, los vertidos accidentales de residuos tóxicos son uno de los mayores problemas ecológicos y que más polémica suscitan a nivel político. Un caso reciente ha sido el del vertido de la plataforma de la petrolera BP, de la que se calcula que emana diariamente lo que equivale a entre 12.000 y 19.000 barriles de crudo diarios! La compañía BP, para evitar que el petróleo llegue a las costas, está arrojando al mar un disolvente quimico llamado Corexit, que lo mantiene, de momento, hundido en lecho marino. Pero éste disolvente es uno de los más tóxicos y menos eficientes para enfentrar derrames de crudo de éstas dimensiones. Además, este tipo de dispersantes químicos tienen efectos a largo plazo sobre los ecosistemas y la fauna marina. Por esto, lo más adecuado en este caso sería utilizar técnicas como la bioremediación porque, aunque representen una solución lenta, es la más respetuosa con el medio ambiente y la que mejores resultados ofrece a largo plazo. Pero está claro que en este caso la petrolera BP sólo ha tenido en cuenta sus intereses a nivel económico, y ha ignorado las repercusiones a nivel ecológico y social que pueden derivarse del uso de éste tipo de disolventes tóxicos. Creo que la manera de proceder de BP ha sido egoísta y vergonzosa, además de carecer de respeto por las personas, los animales y el medio ambiente.
ResponEliminaCreo que la bioremediación deberia ir después de la extracció manual del máximo posible de combustible. Lo extraido se trataria con bioremediación ex-situ mientras que el resto del vertido seria mejor tratarlo con bioestimulación que con bioaumentación ya que asi se evita el ingresar microorganismo porque aún desconocemos los efecto que a largo plazo podrian representar. Además no podemos asegurar que estos microorganismos añadimos puedan desplazar a la flora bacteriana autoctona.
ResponEliminaLos avances en la tecnología para eliminar los restos de vertidos no deberian representar una disminución en el control de barcos petroleros ni de extracciones de petróleo ya que siempre es mejor que estos desastres no ocurran.
Crec que marxo una mica del tema, però jo, llegint aquest article he pensat, des de quan existeix la biorremediació? des de quan s'aplica? Buscant he vist que va ser decobert l'any 1950 aproximadament, i fins 50 anys més tard no s'aplica i encara ara no se sap si aplicar-se o no. Tot això em sembla molt sorprenent, ja que en molts casos s'ha vist que funciona i a part és més econòmic. Potser si en una catastrofe com la del prestige, que entra dins del ranquing de les 10 catastrofes més cares de la història, s'hagués aplicat des d'un inici la biorremediació, ens hauriem estalviat molts mals de caps i diners. Entenc que correm riscos aplicant la biorremediació, però no creieu que en correm molts més si no actuem gens? Sincerament, des del meu punt de vista, veient aquest dies imatges de l'accident al golf de mèxic, apostaria per aplicar la biorremediació amb els ulls tancats.
ResponEliminaTal com s'ha comentat anteriorment, i com a contraposició d'altres opinions que he llegit, penso que la utilització de bacteris per a la bioremediació és una opció altament valida.
ResponEliminaTot i els riscos que comporta en quant a l'estabilitat de l'ecosistema, la bioremediació (tant en forma de bioestumulació com de bioaumentació) serà en la major parts dels casos una opció molt més simple i efectiva que la majoria de mètodes mecànics per a l'eliminació del vessament.
A més, també ho podem veure en termes econòmics, si disposem d'un mètode que tot i que pot afectar a llarg plaç l'estabilitat de l'ecosistema, ens permetrà tractar una zona molt més amplia amb el mateix pressupost, val la pena assumir aquests riscos i prioritzar aquesta opció.
No obstant, jo també soc partidari del “més val prevenir que curar” i més encara en aquest tema, on es coneixen de sobres els efectes que té el vessament de cru al mar (ja sigui per accident d’un vaixell que en transporta com el Prestige o per trencament d’una planta petrolífera com el cas recent de British Petroleum). Opino que caldria aplicar mesures molt dures per tal de que aquests accidents no es repetissin amb tanta freqüència, com per exemple, un control molt més exhaustiu de les embarcacions que transporten petroli i de les plantes d’extracció situades al mig de l’oceà.