Joan Pau Cebrià, Marcel Costa, Carlos Pardo, Irene Pazos, Aida Peña i Maria Rigau.
Clàssicament s’han descrit dos tipus de microflora de la pell: la flora resident i la transitòria. En els darrers anys s’ha introduït un nou terme a la nomenclatura, la flora infecciosa, per designar espècies com Staphylococcus aureus o estreptococs beta hemolítics, que s’aïllen d’abscessos i èczemes infectats.
Flora resident
La flora resident és el conjunt de microorganismes permanents de la pell que es troben principalment a la seva superfície. Aquests bacteris no estan considerats patògens i tenen una funció protectora impedint la colonització per altres espècies potencialment nocives. Tot i això, poden causar infeccions en cavitats estèrils del cos, als ulls o a la pell no intacta.
Flora de transició
La flora de transició la constitueixen bacteris, fongs i virus que no sempre es troben a la pell i que solen venir de pacients infectats o superfícies inanimades contaminades. Tot i que no és freqüent, aquests microorganismes poden sobreviure i multiplicar-se causant malaltia. La capacitat de transmissió de la flora de transició depèn de les espècies, del nombre de bacteris a la pell, de la supervivència sobre aquesta i del seu contingut d’aigua [1].
La majoria de flora transitòria no es transforma en resident perquè les secrecions de les glàndules sudorípares i sebàcies tenen propietats antimicrobianes, per la barrera resistent que forma la queratina i pel baix pH de la pell que inhibeix el creixement de microorganismes. A més, el baix grau d’humitat de la pell també evita aquesta transformació [2]. No obstant, en algunes parts del cos, com els palmells de les mans, aquesta humitat és suficientment elevada com per mantenir una microbiota* resident i permetre la supervivència de la flora transitòria durant llargs períodes de temps [3].
Per això, les mans són considerades un importat vector de transmissió de microorganismes, entre els quals es troben aquells associats a malalties nosocomials**[1] (veure taula 1).
RENTAT DE MANS
Un dels principals objectius que s’ha marcat la OMS en els darrers anys és difondre hàbits d’higiene de les mans tant a la vida quotidiana com a la rutina clínica mitjançant campanyes informatives en institucions públiques com hospitals, universitats, escoles, etc. [4]
Com i quan rentar-se les mans?
Hi ha diferents mètodes per mantenir una higiene apropiada: el rentat de mans pròpiament dit, amb aigua i sabó, i la desinfecció mitjançant preparacions alcohòliques especialitzades (conegudes com a alcohol-based hand rubs). [4]
Cadascun d’aquests mètodes requereix un procediment precís indicat per la OMS i un temps de dedicació diferent. (figura 1) [5]
Per tal que aquesta neteja sigui efectiva cal fer-la en moments concrets: abans de preparar o ingerir aliments, tractar malalts o ferits, canviar-se les lents de contacte, etc.; i després de preparar aliments, anar al lavabo, canviar-se compreses o tampons, tocar animals i fems, mocar-se, tossir, esternudar, tractar malalts o ferits, entre altres. [6]
Rentat de mans amb aigua i sabó
El rentat de mans amb aigua i sabó té com a funció principal la neteja de la brutícia visible i només ocasionalment la reducció de la colonització microbiana de la pell. Això es deu al fet que els sabons utilitzats habitualment són rics en èsters de greix i dissolen matèria orgànica però els manca activitat bactericida [7]. D’aquesta manera ni la flora resident a les nostres mans es veu gaire alterada ni la flora transitòria pateix una reducció massa rellevant. Tot i així és destacable l’eliminació d’espores de C. difficile, que són resistents a les preparacions alcohòliques [8] (veure taula 2). Malgrat l’existència de sabons antimicrobians, la seva eficàcia no dista massa de la dels sabons convencionals [4,8].
Desinfecció mitjançant preparacions alcohòliques
La desinfecció mitjançant preparacions alcohòliques (alcohol-based hand rubs) es basa en l’ús de productes que contenen substàncies antisèptiques d’ampli espectre microbià. Aquest tipus d’higiene és el més important per a la prevenció d’infeccions nosocomials, ja que la desinfecció de les mans elimina la majoria d’agents causants d’aquestes, ja siguin bacteris, llevats o virus encapsulats [5] (veure taula 2).
Estudis realitzats a l’Hospital Universitari de Ginebra (Suïssa) mostren una disminució superior al 40% de les malalties nosocomials després d’una campanya de conscienciació de l’ús d’alcohol-based hand rub. Aquesta mateixa campanya també ha provocat una disminució del 50% dels nous casos d’MRSA*** [9].
Per tots aquests motius es pot afirmar que la desinfecció higiènica de les mans és més eficaç que el rentat amb aigua i sabó a l’hora de limitar la disseminació dels microorganismes. Així, la millor eficiència antimicrobiana pot ser aconseguida amb etanol (60-85%), isopropanol (60-80%) i n-propanol (60-80%) [1,10,11].
Inconvenients del rentat de mans
Hi ha discrepàncies sobre la conveniència d’utilitzar sabons o alcohols per al rentat de mans. Això es deu al fet que alguns estudis han mostrat que rentar-se les mans amb sabó i alcohol de forma repetida pot ocasionar irritacions a la pell, les més freqüents de les quals són les mans vermelles, el formigueig i sequedat de mans i dermatitis [1,11,12] (veure imatges 1 i 2). La majoria d’autors estan d’acord que el sabó de mans malmet més la pell que l’alcohol, en contra del que considera una gran part de la població [1,11,12]; fins i tot, alguns autors exposen que l’acció de l’alcohol sobre la pell és mínima. [1]
En unes mans irritades i malmeses, l’acció del rentat amb sabó augmenta el nombre de microorganismes presents a la pell, enlloc de disminuir-lo, a causa de la manca de l’efecte protector que té la pell en bon estat. [12]. Aquest augment de microorganismes no es produeix respectant la flora natural, sinó que es genera un creixement diferencial d’alguns microorganismes transitoris com per exemple Enterobacter agglomerans, Escherichia coli o Pseudomonas putida. [11,12]En unes mans sanes el rentat amb sabó sí que pot produir una lleugera disminució de microorganismes i a la vegada, com en el cas anterior, un canvi en la proporció d’espècies de la flora normal que pot portar a la colonització per espècies absents abans del rentat. [11]
CONCLUSIÓ
A partir de la informació exposada, podem concloure que un correcte rentat de mans és essencial en el nostre dia a dia. La majoria de la població no compleix aquesta mesura amb la freqüència requerida. Per això, considerem necessari fomentar campanyes de conscienciació d’higiene de les mans per tal de reduir la incidència d’infeccions. En l’àmbit clínic la importància d’aquestes campanyes és encara major a causa de la presència contínua de microorganismes infecciosos i l’amenaça que aquests suposen.
Ara bé, aquest rentat és més efectiu si es realitza d’una forma concreta: rentat amb preparacions alcohòliques, seguint uns passos determinats i en moments adients.
El rentat amb preparacions alcohòliques té més avantatges que l’ús del sabó, ja que elimina una major quantitat de microorganismes patògens i és menys agressiu per la pell, en contra del que es creu popularment.
Per finalitzar, sembla sorprenent que al segle XXI una cosa tan senzilla i necessària com rentar-se les mans, que podria evitar importants infeccions que perjudiquen la salut de milions de persones, segueixi, en molts casos, sense fer-se de manera habitual.
*Microbiota: terme més acceptat actualment per designar la microflora.
** Infeccions nosocomials: segons el CDC es defineixen aquestes dolències com a alteracions locals o sistèmiques resultants d’una reacció adversa, en pacients ingressats en un centre hospitalari, a la presència d’agents infecciosos o toxines que no es presentava prèviament a l’ingrés a l’hospital. [13]
*** MRSA: acrònim de Methicillin-Resistant Staphylococcus aureus. Les infeccions causades per aquest tipus de bacteris no es curen amb els antibiòtics d’ampli espectre usats de forma comuna i poden resultar fatals. Solen associar-se a estades a hospitals i centres de salut, especialment en pacients immunodeprimits com ancians i nadons. [14]
REFERÈNCIES
[1] Kampf G, Kramer A. Epidemiologic Background of Hand Hygiene and Evaluation of the Most Important Agents for Scrubs and Rubs. Clin Microbiol Rev. 2004; 17 (4): 863-893.http://cmr.asm.org/cgi/content/short/17/4/863
[2] Tortora GJ, Funke BR, Case CL. Introducción a la Microbiología. 9ª ed. Buenos aires: Editorial Médica Panamericana; 2007.
[3] Prescott LM, Harley JP, Klein DA. Microbiología. 2ª ed.; Madrid : McGraw-Hill Interamericana; 2004.
[4] Günter Kampf PD, et al. Hand hygiene for the prevention of nosocomial infections. Dtsch Arztebl Int. 2009 October; 106(40): 649–655. doi: 10.3238/arztebl.2009.0649
[5] WHO.int. Directrices de la OMS sobre higiene de las manos en la atención sanitaria. [document en internet]. Ginebra: Alianza Mundial para la Seguridad del Paciente; 2010 (accés el 13 de maig de 2010). Disponible a https://www.who.int/patientsafety/information_centre/Spanish_HH_Guidelines.pdf
[6] Mayo Clinic. Hand washing: Do’s and Don’ts. Minneapolis: Mayo Clinic Staff; 2008 (accés el 16 d’octubre de 2009). Disponible a http://www.mayoclinic.com/health/hand-washing/hq00407
[7] Ministerio del interior de la República del Perú. Prevención y control de las infecciones intrahospitalarias. [document en internet] Cusco: Dirección regional de la salud del Cusco. Dirección de epidemiología; 2006 (accés el 13 de maig de 2010). Disponible a
http://200.37.198.35/inteligencia/epidemiologia/guias/GUIA%20DE%20LAVADO%20DE%20MANOS.pdf
[8] Weber DJ, Sickbert-Bennett E, Gergen MF, Rutala WA. Efficacy of selected hand hygiene agents used to remove Bacillus atrophaeus (a surrogate of Bacillus anthracis) from contaminated hands. The Journal of the American Medical Association 2003; 289: 1274–7.
[9] Pittet D, Hugonnet S, Harbarth S et al.: Effectiveness of a hospitalwide programme to improve compliance with hand hygiene. The Lancet 2000; 356: 1307–12. doi:10.1016/S0140-6736(00)02814-2
[10] Trampuz A, Widmer AF. Hand higiene: a frequently missed lifesaving opportunity during patient care. Mayo Clin Proc. 2004 Jan; 79(1):109-16. doi: 10.4065/?79.1.109
[11] Winnefeld M, Richard MA, Drancourt M, Grobb JJ. Skin tolerance and effectiveness of two hand decontamination procedures in everyday hospital use. British Journal of Dermatology 2000; 143: 546–50. doi: 10.1111/j.1365-2133.2000.03708
[12] Ferreira L, Leonardo B, Pinto P. Hand washing: changes in the skin flora. Am J Infect Control. 2007; 35(6): 417-20. doi:10.1016/j.ajic.2006.07.012
[13] Teresa C. Horan, et al. CDC/NHSN surveillance definition of health care–associated infection and criteria for specific types of infections in the acute care setting. Am J Infect Control. 2008; 36:309-32. doi:10.1016/j.ajic.2008.03.002
[14] Mayo Clinic. MRSA infection. Minneapolis: Mayo Clinic Staff; 2008 (accés el 13 de maig de 2010). Disponible a:http://www.mayoclinic.com/health/mrsa/ds00735
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec que queda clar que la higiene és fonamental en la prevenció, però soc partidari de que un excès d'higiene pot esdevindre negatiu per a la salut (en determinats casos).
ResponEliminaExisteix una teoria immunològica, la teoria de la higiene, que tracta de correlacionar la major incidència de malalties immunitàries als països desenvolupats amb les condicions asèptiques i artificials en les que creixem. El desenvolupament del repertori antigènic i d'una resposta immunitària adequada requereix del contacte amb components infecciosos al llarg del nostre desenvolupament. Per això considere que almenys en el cas dels nens petits s'ha de tenir una cura més "relaxada" de la higiene, és a dir, permetre que juguen al camp, que s'embruten, que de tant en tant tinguen un refredat, etc. No dic que els infectem intencionadament, però almeys que un component important de la població occidental perda eixa idea de que els microbis són sempre dolents i tenim que protegir-nos continuament.
Anselm Morell
Estic realment sorpresa per algunes de les coses que han sortit en aquest article! Com per exemple el fet que quasi no s’elimini la microflora en el rentat de mans amb sabó. Penseu que caldria fer un canvi de mentalitat i canviar/complementar el típic sabó de mans per un compost alcohòlic com el que parleu a l’article? D’altre banda, podria ser que retirar “tant bé” la microflora de la pell des de petits podria fer que desenvolupéssim una baixada de les defenses del sistema immunitari?
ResponEliminaAna Esteve Solé
En aquest article m'ha cridat l'atenció llegir que el sabó de mans malmet més la pell que l'alcohol ja que la majoria de la gent pensaria el contrari.
ResponEliminaAixí doncs,i després de tot el que heu dit, podríem considerar que un rentat de mans amb preparacions alcohòliques sempre serà millor que un amb sabó i aigua. Això, podria explicar el perquè en molts hospitals, fora de les habitacions on estan ingressats els pacients, sempre hi ha dispensadors de preparacions antisèptiques fetes a base d'alcohols com "Sterillium", que és un antisèptic per a mans fet a base de propanol, per tal d'evitar que qualsevol persona que hi entri esdevingui una font d'infecció per al pacient.
El rentat de mans és la pràctica de prevenció i control de les infeccions més antiga, senzilla i important que hauria de realitzar tota la població en general, però sobretot el personal de la salut per tal de minimitzar el risc de transmetre una infecció nosocomials. Considero que s’hauria de promoure més l’ús de preparacions alcohòliques en tots els àmbits. Però, crec que tampoc és adient eliminar tota la microflora present en la nostre pell, ja que cal tenir en compte els beneficis que aquesta suposa, entre ells destaca la contínua estimulació del nostre sistema immunitari, i com s’ha mencionat en un dels comentaris, això podria suposar una baixada de defenses.
ResponEliminaMarta Vila Rabell
M'ha sorprès força les possibles conseqüències de l’ús de l’alcohol com a desinfectant. A mes, tal com a dit l'Anselm, l’abús d'higiene pot ser nociu a llarg termini. Molt diferent es el cas dels hospitals, on els gèrmens pul•lulen a la seva; per tant crec que el raonable seria establir campanyes publicitàries (similars a la que va haver-hi per la super grip d'enguany) per als infants i recordar-ho de tant en tant a la població en general, reservant l’ús de l’alcohol per a situacions on es requereixi (personal sanitari, veterinaris...).
ResponEliminaA. Jansa
Coincideixo amb l’Álvaro en el fet que s’hauria de distingir on s’escau l’ús d’alcohol i on el de sabó i en què s’hauria d’informar a les persones implicades; pares i mares de nens petits i també població general. De fet, fins i tot s’hauria de conscienciar el personal sanitari perquè, com ja s’ha comentat a algunes classes de l’assignatura quan es tractaven temes com la correcta col•locació dels catèters per a evitar infeccions , moltes vegades la teoria està clara però a la pràctica no es té en compte.
ResponEliminaD’altra banda, m’ha sobtat el fet que la flora resident es redueixi tan ràpidament, amb rentats de 3 minuts, amb les conseqüències nocives que podria tenir eliminar-la.
Teresa Rubio
Aquest article m’ha semblat realment interessant perquè deixa bastant clar què és el que podem fer perquè les nostres mans no siguin vectors de microorganismes.
ResponEliminaTot i així, crec que cal remarcar (com ja han comentat els meus companys) en quina situació s’ha de fer cada tipus d’higiene. Considero que és bàsic informar als pacients i familiars en els hospitals sobre la necessitat d’un rentat de mans acurat i adient cada cop que sigui convenient ja que crec que encara no hi ha suficient concienciació sobre les avantatges. És a dir, en tots els hospitals trobem als passadissos preparacions antisèptiques però no tothom en fa un bon ús.
Per contra, crec que no cal arribar a l’extrem de neteja contínua per aconseguir unes mans gairebé asèptiques ja que això perjudicaria la microflora i, com ha comentat l’Anselm, comportaria un sistema immune poc competent si intentem mantenir els nens al marge dels microorganismes (teoria de la higiene).
Ana Fernández Ramos
Jo penso el mateix que l’Ana Esteve: m’ha sorprès moltíssim que, contràriament al pensament general, un rentat de mans amb sabó no elimini quasi bactèries, sinó que només tregui la brutícia. Per altra part, també estic d’acord amb altres companys en que tampoc s’ha de generar una psicosi referent a aquest tema. Quan fa uns mesos va sorgir la grip porcina, va haver-hi una conscienciació espectacular cap als rentats de mans. Les ventes de solucions alcohòliques van ser estratosfèriques, i tothom havia d’aprendre a rentar-se les mans correctament i a esternudar tapant-se amb el colze. Segons la meva opinió, es va passar del blanc al negre de cop. Crec que la higiene de mans és important en el dia a dia, i més pel poc que costa, però tampoc cal obsessionar-s’hi. En canvi, on si que crec que s’ha de portar un control molt més seriós és en ambients hospitalaris per evitar, com es diu en l’article, les infeccions nosocomials; però pel que m’he pogut fixar en les últimes visites a hospitals, crec que si que hi ha un mínim control en el tema, i les solucions desinfectants en aquests ambients es troben arreu.
ResponEliminaEnric Mestres Gonzalvo
M’ha sorprès molt el fet de que l’alcohol tingui menys efecte negatiu sobre les mans que el sabó. En el moment que he començat a llegir s’ha plantejat el tema de quan i on és convenient emprar el rentat de mans i quin rentat és més adient: alcohol o sabó? Com ja sabem que les nostres mans són un dels principals vectors de bacteris, crec que el rentat de mans hauria de ser una pràctica habitual dia a dia, i que tothom hauria de ser-ne conscient. Per tant crec que s’hauria de fer campanyes en els mateixos col•legis per tal de que des de petits tinguin consciència sobre la transmissió de patògens gràcies al contacte de les nostres mans.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaYo también desconocía que el jabón no era demasiado efectivo eliminando bacterias de nuestra piel y que el alcohol era más eficaz y menos agresivo. Estoy de acuerdo con lo que habéis dicho la mayoría, debemos ser conscientes de que una correcta higiene puede prevenir el contagio de numerosas enfermedades pero no se debe ser hipocondríaco. Hacer que un niño crezca en un ambiente libre de microorganismos lo hará más vulnerable a padecer enfermedades en cuanto no se encuentre protegido (como los "niño burbuja" que no pueden estar en contacto con patógenos debido a la ineficacia de su sistema inmune para combatirlos). Quizá debemos estimular nuestro sistema inmune para que pueda combatir otras infecciones en vez de buscar un mundo libre de patógenos.
ResponEliminaSara Vicente Salcidos
És cert, que gràcies al sabó i a la higiene, la vida mitja de les persones ha augmentat significativament, fins al punt que podriem dir que has estat una revolució cultural. Però no hem d'oblidar que per a que el nostre sistema immunitari estigui preparat per futures infeccions cal que estigui en contacte amb petites quantitats d'antigens quotidians. Quants casos s'han observat de nens que de sobte enmalalteixen molt freqüentement perquè hi ha hagut una sobreprotecció dels fills en front les mares i vieuen en situacions de "quasi" esterilitat? Per tant, és bò rentar-se les mans però tampoc ens hem d'emparanoiar com si els microbis ens volguessin menjar a cada moment, ja que en part tenim una necessària simbiosi amb els nostres petits amics.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo també pensava que el sabó era menys agressiu que l'alcohol per les nostres mans. Actualment la majoria de sabons porten una sèrie d’ingredients o afegits per tractar de malmetre menys la pell (hidratar la pell, pH neutre, extractes vegetals, …),però crec que el rentat amb alcohol és realment el futur en higiene de mans, i segur que és més barat fer alcohol que posar extractes de planta. A més a més he trobat que en un rentat de mans tardem 62 segons, mentre que en un rentat amb alcohol tardem només 15, i no cal eixugar-se les mans!
ResponEliminaSi el rentat amb alcohol té més eficàcia, és menys agressiu, i ens estalvia temps, per què continuem utilitzant els sabons tradicionals?
Marcos A. Caballero
He trobat molt interessant aquest article perquè tracta un tema de debat que és més important del que molta gent es pensa. Com han explicat a l’article, s’ han pogut demostrar, a l’Hospital Universitari de Ginebra, que es podrien disminuir les malalties nosocomials amb un fet tant comú com rentar-se les mans. Crec que aquestes preparacions alcohòliques haurien d’estar més àmpliament utilitzades pel personal sanitari. A mi també m’ha sobtat que l’alcohol malmeti menys la pell que no l’aigua amb sabó, tot i així, no crec que s’hagi d’utilitzar per substituir el sabó perquè, com ha comentat l’Anselm, aquesta flora en les mans ens ajuda al desenvolupament del repertori antigènic.
ResponEliminaAlbert Antolin Fontes
Per començar, cal destacar que aquest article no et deixa indiferent. Sobta que l'alcohol danyi menys que el sabó. Si és així, es podria intentar solucionar els problemes d'higiene que hi ha al món. El 39% de la població mundial no té accés a aigua per poder-se netejar. Aquesta falta d'higiene és la causant de moltes morts per malalties que es podrien haver evitat amb una bona higiene. Per altra banda, es podria estudiar bé, ja que si nosaltres en comptes de rentar-nos les mans amb aigua 6-7 cops al dia, ho fessim amb alcohol, estalviariem aigua, un bé escàs al món.
ResponEliminaCom sempre, existeixen moltes idees per canviar el món, però aquestes no són ben coordinades perquè es duguin a terme.
A mi també m’ha sorprès molt que el simple sabó de mans no elimini els microorganismes. Jo estava bastant convençuda que després de rentar-nos les mans quedàvem gairebé lliures de bacteris!
ResponEliminaTot i així, estic d’acord amb la idea de que la substitució del sabó per l’alcohol podria perjudicar el sistema immunitari. És evident, però, que la higiene és molt important per evitar infeccions innecessàries i per tant trobo adequades les campanyes d’informació sobre com i quan ens hem de rentar les mans , sobretot en l’àmbit mèdic, on la desinfecció amb alcohol és del tot imprescindible i més d’una vegada sembla que el personal sanitari passa una mica per alt el risc que suposa una falta d'esterilitat.
Realment, sobta molt el fet que l'alcohol danyi la pell menys que l'aigua amb sabó. Tot i així, no crec que sigui convenient substituir els rentats quotidians per alcohol ja que, a banda del que ja s’ha comentat que disminuïa la flora i aquesta ens ajuda al repertori antigènic, l’alcohol és una substància irritant i si després d’aquest rentat ens volem tocar els ulls (fet tan quotidiani com posar-se les lentilles) potser ja no és tan útil. Així doncs, penso que allò realment interessant és adequar cada rentat a cada situació i no substituir-ne un per l’altre.
ResponEliminaMaura Ferrer
M’ha semblat un article molt interessant i em sembla curiós com un tema tan quotidià com el rentat de mans pot tenir unes repercussions tan importants a nivell microbià. Potser l’apartat que més m’ha sorprés ha estat el d’inconvenients del rentat de mans. Tot i que era conscient de que el fet de rentar-se les mans continuament irritava la pell, pensava que l’alcohol seria més perjudicial en tant que és una substància més eficient contra els microorganismes. Sobta més tenint en compte les últimes campanyes publicitàries de sabons, on n’apareixen alguns amb pH neutre per a evitar irritacions i d’altres amb un efecte antibacterià major. Resumint, crec que s’hauria de fomentar més el rentat amb alcohol ja que presenta més avantatges que el convencional.
ResponEliminaAquest article m’ha semblat molt interessant. M’ha sobtat molt el fet de que el sabó no sigui gaire eficaç en l’eliminació dels patògens presents a les nostres mans. A més a més, desconeixia que el rentat de mans amb alcohol fos menys agressiu. Tot i això, considero que el sabó (en el rentat de mans) no ha de ser substituït en el nostre dia a dia per l’alcohol, ja que, coincidint amb altres companys, crec que això podria perjudicar el nostre sistema immunitari. Sí que crec, però, que ha de ser substituït en ambients sanitaris, ja que això reduiria notablement el nombre d’infeccions nosocomials. Pel que fa a la conscienciació social del rentat de mans en general, crec que s’ha de seguir fomentant; he llegit que el rentat de mans és la intervenció de salut més cost-efectiva. Una dada que ens demostra un pas endavant és que s’ha creat el “Dia mundial del rentat de mans”.
ResponEliminaLaura Domènech
Aquest article tracta un tema molt actual i controvertit, sobretot després de les campanyes que s’han estat fent últimament per prevenir la grip A, promovent el rentat de mans. Crec que aquesta informació hauria d’arribar a més gent, ja que no crec que la immensa majoria de la població estigui al cas de tot això. D’altra banda, crec que s’ha de diferenciar entre “rentar-nos les mans” i “desinfectar-les de microorganismes”: La desinfecció amb alcohol seria adequada per persones que s’hauríen de rentar molt freqüentment les mans, com el personal sanitari. En aquests casos, l’excés de rentat amb sabó els seria perjudicial. Per eliminar la brutícia deguda a greixos o altres materials, el rentat amb aigua i sabó seguirà sent necessari.
ResponEliminaDos punts d’aquest article m’han cridat significativament l’atenció com a molt de nosaltres. Per una banda el fet que l’alcohol sigui menys perjudicial per a la nostra pell que el sabó que quotidianament podem tenir a l’abast i per un altra banda el fet que rentar-se les mans amb sabó no elimini aquells microorganismes transitoris (i que fins i tot els redueixi menys que els residents), que sovint solen ser el l’objectiu del nostre rentat. A més a més, crec que la societat, i concretament el personal sanitari, hauria de fer un canvi de consciència en aquest aspecte, donant-li la importància que realment requereix. Això seria relativament fàcil amb campanyes que promoguessin l’eficàcia del rentat de mans i que aquestes es fessin d’una manera rutinària i no només en els cassos d’alerta de pandèmies (per exemple).
ResponEliminaM'agrada el vostre article perquè trenca el hoax que l'EtOH fa malbé les mans, i si ja per definició els hoax són odiables, els de temes de Salut més. Felicitats.
ResponEliminaM'ha semblat interessant això que les mans per la seva naturalesa "biològica" són un vector. Jo pensava que només era pel fet d'estar-la donant continuament. No sé si m'explico.
També m'ha sorgit un dubte, si s'extengués l'ús d'EtOH per rentar-se les mans, podria ser que s'anessin els bacteris tornant més resistents?
Per últim m'agradaria fer una reflexió, haha, tot això està molt bé, la ciència avança i tal i qual. Però a vegades aquest coneixement no s'aplica com entenc que es deuria i m'agradaria posar un exemple en forma de pregunta. De què serveix rentar-nos les mans així o aixà si per sortir del lavabo has de tornar agafar el mànec, i agafar tota la merda altre cop?
p.d Germán molt bo "els nostres petits amics"
Com a la resta de companys, m'ha sobtat molt que el sabó sigui més perjudicial per la pell que no pas l'alcohol. En quant he llegit això he pensat el mateix que l'Alba: Per què no es distribueix a llocs del planeta on calgui un especial control de la higiene i a més tinguin escassetat d'aigua?
ResponEliminaTot i aquest primer pensament, se m'ha ocorregut pensar que potser no és necessari el nivell de desinfecció aportat per l'alcohol per a cuinar (per exemple) ja que el foc o l'aigua en bullir ja eliminen molts patògens.
Per últim, m'ha sobtat moltíssim que una simple campanya de conscienciació sobre el rentat de les mans sigui capaç de reduir un 40% les infeccions nosocomials d'un hospital.
Com la resta, també m'ha sobtat molt el fet que el sabó sigui més perjudicial que les preparacions alcohòliques, així com l'eficàcia d'un simple hàbit com el rentar-se les mans envers la prevenció d'infeccions nosocomials, pel que crec que en algunes determinades situacions o àmbits és important esmerar-se en la higiene, com és en el cas d'hospitals i en el cas de la "grip A". Per això crec que estan prou bé les campanyes per conscienciar a la gent. Tanmateix, trobo absolutament incoherent que en la majoria de banys públics no hi hagi un dispensador de paper per assecar les mans, sinó un secador de mans d'aire calent, que han demostrat dispersar bactèries i en alguns casos incrementar el percentatge de les mateixes en les mans després del rentat, quan a sota hi ha l'enganxina de com rentar-se les mans, on especifica l'ús de paper o tovallola per l'assecat, i ni tan sols hi ha un rotllo de paper. No cal anar gaire lluny, perquè això es pot veure a la pròpia facultat.
ResponEliminaAndrea Planas