divendres, 16 d’abril del 2010

Desafiant el "desafio activia"

DESAFIANT EL “DESAFIO ACTIVIA”
Georgina Izaguerri, Júlia López, Anselm Morell, Jorge Sánchez, Rocío Saravia
3r Biologia, Universitat Pompeu Fabra.

El 25 de gener de 2008 a Los Angeles, es va presentar una demanda judicial en contra de Danone on es denunciava que els estudis no corroboraven el que afirmava l’empresa sobre els efectes d’alguns dels seus productes 1. En el nostre article ens centrem en un d’aquests productes, el denominat Activia, que a Espanya s’ha publicitat de manera prou agressiva [Figura 1]. Activia és un aliment probiòtic fabricat per Danone mundialment que conté de forma característica el bacteri Bifidobacterium animalis subespècie lactis soca DN173 010 [Figura 2] 14.












Figura 1. Logotip característic de la campanya publicitària d'activia 14.

Figura 2. Imatge de microscopia electrònica d'escombratge de B. animalis 15.



El gènere Bifidobacterium està constituït per més de 30 espècies de bacteris anaeròbics gram positiu, que de manera natural habiten el tracte gastrointestinal de mamífers com a bacteris comensals. En humans, s’ha aïllat 11 espècies de Bifidobacterium, dintre les quals no s’ha trobat la B. animalis 6. Aquesta espècie ha pres rellevància per al seu ús als aliments funcionals perquè presenta una elevada capacitat de supervivència al tracte digestiu humà sense colonitzar-lo 5, a més, alguns estudis han evidenciat que el seu consum pot aportar beneficis regulant el trànsit i la flora intestinals, tant en individus sans com malalts 2,3,4,5,7,8,9,10,11.


En subjectes sans, els estudis realitzats s’han centrat en la durada del trànsit intestinal, la freqüència de deposicions i el grau de benestar digestiu2,3,4,9,10,11. La majoria dels assajos eren similars basats en doble cec, on un grup d’individus consumia diàriament un producte làctic amb B. lactis DN173 010 i un grup control, un làctic sense bacteri. Els estudis concloïen que el consum del bacteri disminuïa significativament el temps de trànsit colònic en un 20.6-21% 4,11, especialment en dones 2,3,4,10,11 sobretot les de trànsit inicial de >40h 2,3. Ara bé, el nombre de deposicions augmentava en un estudi2 sense presentar canvis en un altre3. Un altre assaig9 mostrava que el 82.5-84.3% dels que consumien el bacteri regularment durant 14 dies reportaven un major benestar digestiu respecte els control.


Altres estudis realitzats en individus amb trastorns gastrointestinals reporten els possibles beneficis de B. lactis DN173 010 en l’estrenyiment funcional8 i en l’associat a la síndrome de còlon irritable (SCI) 7. En tots dos s’afirma que l’acceleració del trànsit intestinal resultant del consum de làctics amb Bifidobacteria pal•lia certs símptomes: a la SCI disminueix la distensió abdominal i la sensació d’inflor 7, i a l’estrenyiment augmenta la freqüència de defecació i la consistència de les femtes 8.


Aprofundint, anàlisis bioquímics aporten evidència d’activitats enzimàtiques de B. lactis que estimulen la immunitat i prevenen processos neoplàsics al còlon:
» Estimula la producció d’anticossos anti-rotavirus, optimitzant la resposta immunològica envers la diarrea infantil causada per aquest virus 5.
» Presenta activitat β-fructofuranosidasa i β-galactosidasa in vitro i in vivo en rates, marcadors positius de la salut del còlon 5.
» Poden realitzar la bioconversió d’amines heterocícliques, potents carcinògens del còlon, així com disminuir la seva producció 5.
» Contribueixen a l’activitat sal biliar hidrolasa dins el tracte gastrointestinal de porcs, de manera que s’ha observat un disminució de la presència de sals biliars secundàries citotòxiques 5,13. No obstant, els estudis en humans no aporten un canvi significatiu en l’excreció de sals biliars secundàries associada al consum del bacteri 3,5.

Sorprèn l’abrumadora evidència amb la que els estudis esmentats demostren que el consum de productes probiòtics amb B. lactis, com l’Activia, facilita el trànsit intestinal, insinuant que ens trobem davant la “panacea de l’estrenyiment”. Tanmateix, el review de Chmielewskai i Szajewska8 proporciona una perspectiva crítica d’aquest fet. La resolució a la que arriben les autores és que l’evidència és limitada i que tot i que els resultats són rellevants estadísticament, clínicament resulten modestos. Analitzant la metodologia dels estudis que demostren els beneficis de consumir B. Lactis (articles 2,3,4,5,7,9,10,11), veiem que el nombre de participants és molt reduït (50, 36, 72, 34, 371, 200, 50), que alguns fan servir procediments poc fiables (9, 10 i 11 no fan doble cec), i que l’estudi més llarg només dura 40 dies (impedint esbrinar els efectes del consum crònic). Destaquen la falta d’imparcialitat, en estar els estudis mencionats subvencionats per Danone i/o realitzats en centres d’investigació adscrits a l’empresa. Finalment, a l’article hipotetitzen la no publicació d’estudis amb resultats desfavorables per a la comercialització d’Activia.


Fent referència a la naturalesa del bacteri d’interès, pertany a un dels gèneres bacterians més segurs, per tant, el risc d’infecció en consumidors a través de la ingesta és extremadament baix6. Ara bé, algunes espècies d’aquest gènere, incloent la soca B. lactis DN173 010, contenen el gen tet(W), que confereix resistència a tetraciclina (un antibiòtic)6,12, generant el risc, tot i que mínim, de transferència horitzontal del gen a altres bacteris intestinals. Per això, els autors recomanen l’eliminació d’aquesta soca com a probiòtic o la inactivació irreversible del seu gen tet(W) 6.


Un cop analitzats els diferents articles que tracten del producte Activia suplementat amb Bifidobacterium animalis subespècie lactis soca DN173 010, exposarem el nostre parer. Donada la falta de imparcialitat evident que presenten els estudis finançats per Danone, ens mostrem una mica escèptics davant dels seus resultats, actitud recolzada per l’article review de Chmielewskai i Szajewska 8. Així doncs, trobem insuficients els arguments a favor del producte i, per tant, considerem que no estan prou demostrats els seus beneficis. Tot i que tampoc s’han realitzat estudis que demostrin efectes perjudicials per la salut o no s’ha publicat. Per tant, pensem que calen estudis més amplis i portats a terme per grups científics independents de Danone.

A més, opinem que Danone hauria de tenir en compte l’advertència descrita a l’article de Meile et al. (6) sobre la possible transferència de resistència a tetraciclina a la nostra flora intestinal. També, Danone hauria de considerar modificar el contingut de la publicitat d’Activia ja que ens sembla poc honesta en presentar com a avalats científicament uns beneficis que realment generen controvèrsia dins la comunitat científica.


Per últim, volem citar una pàgina web molt crítica amb els productes probiòtics comercialitzats per Danone i que, malgrat no ser del tot contrastada, aporta cites de premsa actual sobre la legislació d’aquests productes; i menciona el predomini del marketing en detriment de la realitat científica, posant l’exemple de la invenció de noms per part de l’empresa amb l’objectiu de l’augmentar l’atractiu del producte, com és el nom inventat “Bifidus Acti Regularis” referit al Bifidobacterium animalis lactis DN173 010 [Figura 3].

Figura 3.Envàs d’Activia on s’aprecia el nom inventat ”Bifidus Acti Regularis”.





BIBLIOGRAFIA

1) The Associated Press. Dannon settles lawsuit, to pay yogurt buyers $35M. New York: 2009. Disponible a: www.pe.com/business/local/stories/PE_Biz_S_webonly19-dannon.3f487f2.html


2) Nishida S, Ishikawa Y, Iino H. Effect of Bifidobacterium lactis DN173 010 on the Intestinal Transit Time, the Condition of Defecation and Intestinal Microflora: A Randomized, Doubleblind, Placebo-controlled, Cross-over Study among Healthy Japanese Women. Research and Development Department, Danone Japan Co. Tokyo, Japan. 2009.


3) Marteau P, Cuillerier E, Meance, Gerhardt MF, Myara A, Bouvier M et al. Bifidobacterium animalis strain DN-173 010 shortens the colonic transit time in healthy women: a double-blind, randomized, controlled study [monografia a internet]. Paris: Danone Vitapole, Nutrition Research; 2001 [accés 9 d’abril de 2010]. Disponible a: http://www.interscience.wiley.com/


4) Bouvier M, Meance S, Bouley Ch, Berta JL y Grimaud JC. Effects of Consumption of a Milk Fermented by the Probiotic Strain Bifidobacterium animalis DN-173 010 on colonia Transit Times in Healthy Humans. Bioscience Microflora Vol. 20(2), 43-48, 2001.


5) Picard C, Fioramonti J, Francois A, Robinson T, Neant F, Matuchansky C. Review article: bifidobacteria as probiotic agents – physiological effects and clinical benefits. Aliment Pharmacol Ther 2005; 22: 495–512.


6) Meile L, Blay GL, Thierry A. Safety assessment of dairy microorganisms: Propionibacterium and Bifidobacterium. International Journal of Food Microbiology 126 (2008) 316–320


7) Agrawal A., Houghton L.A., Morris J., Reilly B.,D., Guyonnet D., et al. Clinical trial: the effects of a fermented milk product containing Bifidobacterium lactis DN-173 010 on abdominal distension and gastrointestinal transit in irritable bowel syndrome with constipation. Alimentary Pharmacology and Therapeutics. 2009; 29(1): 104-114.


8) Chmielewska A, Szajewska H. Systematic review of randomised controlled trials: Probiotics for functional constipation. World J Gastroenterol 2010 January 7; 16(1): 69-75


9) Guyonnet D, Woodcock A, Stefani B, Trevisan C, Hall C. Fermented milk containing Bifidobacterium lactis DN-173 010 improved self-reported digestive comfort amongst a general population of adults. A randomized, open-label, controlled, pilot study. Journal of Digestive Diseases. 2009; 10: 61–70.


10) Meance S, Cayuela C, Turchet P, Raimondi A, Lucas C, Antoine JM. A fermented milk with a bifidobacterium probiotic strain dn-173 010 shortened oro-fecal gut transit time in elderly. Microb Ecol Health Dis 2001; 13: 217-222.


11) Meance S, Cayuela C, Raimondi A, Turchet P, Lucas C, Antoine JM. Recent Advances in the Use of Functional Foods: Effects of the commercial fermented milk with bifidobacterium animalis strain dn-173 010 and yoghurt strains on gut transit time in the elderly. Microb Ecol Health Dis 2003; 15: 15-22.


12) Gueimonde M, Flórez AB, van Hoek AH, Stuer-Lauridsen B, Strøman P, de Los Reyes-Gavilán CG, Margolles A. The genetic basis of tetracycline resistance in Bifidobacterium animalis subsp. lactis. Appl Environ Microbiol. 2010.


13) Lepercq P. Bifidobacterium animalis strain DN-173 010 hydrolyses bile salts in the gastrointestinal tract of pigs.Scand J Gastroenterol 2004; 39: 1266–71.


14) Danone. Activia de Danone [lloc web]. Barcelona: Danone. Disponible a: http://www.activia.es/


15) NutriNibbles. What is probiotic food? Lifestyle Direct Inc, 2007. Disponible a:
http://www.thenibble.com/reviews/nutri/probiotic-food4.asp

34 comentaris:

  1. Durant anys el iogurt s’ha considerat un aliment saludable. Es tracta d’un aliment funcional que fa ús de microorganismes vius, per tant parlem d’un probiòtic. Actualment, hi ha evidències científiques que confirmen que els probiòtics aporten múltiples beneficis i fins i tot es creu que podrien ser una bona estratègia terapèutica per a tractar persones amb patologies intestinals (malalties inflamatòries, diarrees infeccioses...). Segons la meva opinió, l’Activia no deixa de ser un iogurt, i per tant es molt recomanable que s’inclogui en una dieta equilibrada. Ara bé, estic d’acord que potser valdria la pena realitzar més estudis científics envers Bifidobacterium animali, sobretot pel que fa a la possible transferència del gen que confereix resistència per la tetraciclina a la microflora intestinal de l’ésser humà.

    Marta Vila Rabell

    ResponElimina
  2. Actualment, els estudis realitzats per intentar esbrinar els efectes beneficiosos del iogurt Activia no mostren resultats concloents. (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18461886). A més, no podem ignorar el fet que alguns estudis suggereixin que una de les soques de bifidobacilus podria estar involucrada en el desenvolupament de resistències a les tetraciclines.
    No sembla evident que hauria d'estar regulada l'agressivitat amb la qual les marques comercials (com Danone) publiciten els seus productes sense una base científica ben fonamentada?

    Neus Solé Morata

    ResponElimina
  3. M’ha sobtat que aquests bacteris tinguin el gen de resistència a la tetraciclina. Encara que el risc de transferència amb la microflora intestinal sigui mínim, fer una campanya publicitària tan vistosa fa que moltes més persones prenguin Activia i que aquest risc pugui augmentar de forma considerable.

    He trobat un article que explica que la soca B. breve strain Yakult (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19616336), que s’utilitza com a probiòtic pot tenir resistència a la estreptomicina, encara que es creu que és poc probable que transmeti a altres organismes.

    El fet de trobar resistències a antibiòtics en bacteris utilitzats com a probiòtics, fa pensar que hi hauria d’haver control de seguretat dels probiòtics abans de comercialitzar-los.

    Miriam Barrera Palma

    ResponElimina
  4. Sobre els probiòtics en general, opino que tenen alguns efectes beneficiosos força demostrats , com per exemple la disminució de les diarrees provocades per antibiòtics (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20367786 ; http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18542041 ; http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19244146) . Però aquests beneficis ja els presenta el iogurt convencional, i no crec que calgui pagar més per un altre iogurt amb més renom de probiotic com L'Activia.

    Per altra banda, la majoria dels altres efectes beneficiosos estan en dubte per falta d'estudis concloents. Crec que és molt important fer estudis eficients per tal de veure els seus veritables beneficis i perjudicis, ja que s'està exposant a molts individus a aquests "iogurts màgics".
    Com a exemple de la importància de fer millors estudis m'agradaria citar aquest article (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20329580) on es relaciona l'ingesta de probiotics amb l'augment de la mortalitat de pacients amb pancreatitis aguda.

    ResponElimina
  5. Es cierto que los probióticos son beneficiosos para el organismo, sin embargo en un artículo publicado se muestran estudios clínicos realizados con el yogurt Activia que indican que los productos lácteos que contienen la bacteria Bifidobacterium animalis DN-173 010 acortan el tránsito intestinal, pero no actúan sobre la frecuencia, cantidad o consistencia de las heces (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18461886). Además, existen pruebas científicas insuficientes a favor de los argumentos del producto, sin mencionar la posible resistencia a la tetraciclina mencionada. Mi opinión ante este tema es que está claro que no debemos olvidar la importancia del marketing y la publicidad de las empresas a la hora de vender sus productos.

    Irene Pazos Capell

    ResponElimina
  6. Llegint aquest article, m’han sorprès especialment els resultats bioquímics que apunten a que B.lactis podria estimular la immunitat i prevenir els processos neoplàsics al còlon. Tenia entès que un dels factors que pot duu a aquest tipus de càncer és l’estrenyiment recurrent ja que implica que els carcinògens que pugui contenir la femta estiguin en contacte amb la paret de l’intestí durant més temps del compte. Ara bé, no m’imaginava que el propi bacteri pogués tenir efectes antineoplàsics més enllà d’afavorir el trànsit intestinal.

    He trobat un parell d’articles d’aquest mateix any que tracten d’esbrinar si B.lactis té algun efecte positiu sobre les alteracions intestinals. En el primer (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19696163),s’ afirma que una possible simbiosi entre el B.lactis i midó resistent a la digestió podria ser un factor protector contra el càncer colorectal en rates. El segon article (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20310012), m’ha semblat interessant ja que apunta a que B.lactis podria tenir, a més d’efectes anticancerígens, una acció antiinflamatòria en la colitis aguda i la colitis associada al càncer colorectal mitjançant la inhibició de NF-kB a les cèl•lules epitelials intestinals . Així, aquest bacteri podria ser un bon agent preventiu i terapèutic per les malalties inflamatòries intestinals; però evidentment encara cal fer molts estudis per poder arribar a uns resultats més concluents.

    ResponElimina
  7. M’ha agradat l’escepticisme de l’article que heu nombrat de Chmielewskai i Szajewska ja que en molts casos tenen raó que no està demostrat el benefici dels probiòtics, com en el cas d’algunes malalties gastrointestinals en nens (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19300120). Per suposat que darrera d’aquest producte hi ha interessos econòmics que encareixen un producte natural com és el iogurt encara que no augmentin proporcionalment els beneficis de prendre Activia.
    D'altra banda, també cal dir que s’han trobat algunes soques de B. lactis que augmenten els percentatges de la capacitat fagocítica dels granulòcits i monòcits, modulant la resposta immunitària, (http://www.nature.com/ejcn/journal/v62/n5/abs/1602761a.html; http://www.nature.com/ejcn/journal/v62/n5/full/1602761a.html) i també s’ha demostrat que aquest tipus de probiòtics ajuden a regular la microflora de la gent gran. (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17315077)

    ResponElimina
  8. Fa relativament poc temps que s’ha reconegut la funcionalitat dels probiòtics en la prevenció i el tractament de trastorns gastrointestinals de diversa etiologia (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16808112). Els probiòtics, però, no van sorgir fa quatre dies, sinó que els microorganismes del gènere Bifidobacterium han estat aplicats històricament en la fermentació d’aliments. És per això que considero que s’ha d’investigar si realment ens aporta més benefici un iogurt amb microorganismes afegits que un iogurt convencional. D’altra banda, alguns articles expliquen que l’ús d’algunes soques en l’alimentació podria tenir efectes col·laterals (implicacions en infeccions sistèmiques, activitats metabòliques nocives, estimulació excessiva del SI i, com s’ha citat en l’article, transferència de gens), per això crec que els aliments funcionals haurien de ser sotmesos a diferents proves de qualitat, així com també crec que s’hauria d’aprovar una normativa internacional per la incorporació d’aquests productes al mercat.

    Laura Domènech

    ResponElimina
  9. La controvèrsia que existeix sobre els efectes del consum d’Activia en les fonts exposades en l’article mostra la falta de consens segons qui realitzi l’estudi i podria posar en evidència els interessos de les empreses alimentàries per atraure consumidors. A la pàgina web d’Activia hi ha accés a tots els estudis científics que recolzen els beneficis que proclama Danone sobre el seu producte (http://www.estudios.danone.com/Publications_Activia_Es.html). No obstant, estudis aliens a Danone exposen que no existeixen suficients evidències científiques per establir aquests beneficis (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18461886). Per això, seria necessari limitar i controlar l’ús que les empreses alimentàries, com Danone, fan dels resultats dels seus estudis i de la difusió d’aquests resultats entre els consumidors.

    Aida Peña Blanco

    ResponElimina
  10. Jo penso que està força clar que els aliments probiòtics, en aquest cas els probiòtics que tenen molts iogurts, poden ser beneficiosos per a la salut.

    Ara bé, també em sembla evident que moltes marques agafen aquests beneficis que tenen els probiòtics, s'aprofiten de la manca d'informació que té la major part de la societat, i els fan creure que el seu producte és l'únic que produeix efectes beneficiosos, a més, solen utilitzar un llenguatge científic (o pseudo-científic) que encara confon més a la població.

    Sembla ser però, que aquestes empreses no sempre se surten amb la seva, he trobat que als Estats Units s'està prenent mesures legals contra Danone (contra Activia, entre d'altres productes), degut a la seva publicitat enganyosa. http://articles.latimes.com/2009/sep/19/business/fi-yogurt-settlement19; http://www.rgrdlaw.com/dannon/ pel que llegeixo, sembla que es demanen compensacions econòmiques de fins a 100 $ per iogurt Activia consumit.

    Joan Pallarès Albanell
    57534

    ResponElimina
  11. La utilización de probióticos en diferentes alimentos de consumo cotidiano está teniendo un gran impacto en los últimos veinte años. Bajo mi punto de vista, creo que estos productos son una gran estrategia comercial por parte de las empresas que elaboran el producto, ya que obtienen grandes cantidades de ingresos al año. Muchas de estas ventas son debidas a una falta de información por parte de los consumidores, que compran estos alimentos debido a las campañas de marketing de las empresas. Por este motivo, actualmente se exigen pruebas de base científica para probar los efectos beneficiosos de estos productos. (http://www.who.int/bulletin/volumes/87/9/09-020909/es/)
    Héctor Gálvez García

    ResponElimina
  12. S’ha vist que certs probiòtics poden tenir propietats beneficioses pel nostre organisme(https://troia.upf.edu/http/www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18461293). En el cas de l’Activia no hi ha prou estudis que demostrin que el benefici sigui superior al de qualsevol altre probiòtic (https://troia.upf.edu/http/www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18461886), i que per tant es justifiqui d’aquesta manera el seu elevat preu. Trobo que caldrien nous estudis que demostressin les hipòtesis afirmades per l’empresa, i també un plantejament per part d’aquesta si és èticament correcte donar a conèixer efectes que no estan confirmats.
    Per una altra banda, cal considerar el tema de les resistències als antibiòtics. En incloure una soca amb resistència a la tetraciclina, tot i que el risc de transmissió horitzontal sigui petit, s’està aportant una possibilitat a l’extensió d’aquesta resistència, fet que seria un problema i que per tant, cal estudiar-lo a fons.

    Victòria Valls Comamala

    ResponElimina
  13. En molts comentaris anteriors sobre aquest article i el de l’Actimel s’ha parlat de la publicitat enganyosa que envolta els probiòtics. Relacionat amb això, val a dir que el 2006 (http://www.lukor.com/not-neg/empresas/0511/16135510.htm) Danone va ser obligada a canviar el nom de iogurt “Bio” per “Activia”. Durant cinc mesos es va permetre que apareguessin a les etiquetes tots dos noms junts, perquè el consumidor reconegués el producte i el continués comprant. A més a més, molta gent no es va assabentar del motiu del canvi de nom; no és un producte d’agricultura ecològica, que se sol relacionar amb beneficis per la salut i pretén justificar l’alt preu. La marca, lògicament, no ho va explicar als anuncis, en els quals només parla de suposats beneficis per a la salut emprant termes ambigus.

    Teresa Rubio

    ResponElimina
  14. L’ article sembla estar ben fonamentat i elimina els dubtes que hom pugui tenir sobre que son aquest tipus de productes, tot i així crec que potser hagués estat bo sintetitzar alguna informació en forma de taules per a una lectura mes amena. Un punt en contra es la vesant econòmica: els autors ens diuen que la empresa fabricant te uns clars interessos en vendre aquest producte, sent un dels motius pels quals subvenciona estudis científics, però els autors de l’article no ens mostren cap dada econòmica del producte o de la empresa, malgrat que es cert que els estudis utilitzats per l’empresa podrien tenir una major rugositat científica.

    Alvaro Jansà Mas

    ResponElimina
  15. L’ article sembla estar ben fonamentat i elimina els dubtes que hom pugui tenir sobre que son aquest tipus de productes, tot i així crec que potser hagués estat bo sintetitzar alguna informació en forma de taules per a una lectura mes amena. Un punt en contra es la vesant econòmica: els autors ens diuen que la empresa fabricant te uns clars interessos en vendre aquest producte, sent un dels motius pels quals subvenciona estudis científics, però els autors de l’article no ens mostren cap dada econòmica del producte o de la empresa, malgrat que es cert que els estudis utilitzats per l’empresa podrien tenir una major rugositat científica.

    Alvaro Jansà Mas

    ResponElimina
  16. Com ja s'ha dit en altres comentaris està ben demostrat que els probiòtics tenen efectes beneficiosos per la salut. És cert que la publicitat que fa Danone dels seus productes (Activia i Actimel) és enganyosa en certs aspectes però hem de tenir en compte que els bacteris utilitzats sí que tenen propietats beneficioses per a la salut. Per exemple s’ha realitzat un estudi que demostra que l'administració diària de llet fermentada amb Bifidobacterium animalis DN-173 010 té un efecte protector contra el càncer de còlon (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11895863). També s’han realitzat estudis que demostren la efectivitat d’aquest bacteri (entre d’altres) a l’hora de prevenir i disminuir la diarrea infecciosa gràcies als seus efectes sobre el sistema immune (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17635382).
    Crec que aquests efectes beneficiosos s’haurien de continuar investigant i en cap cas s’haurien d’utilitzar per justificar l’elevat preu d’aquests productes.

    Patricia Sanz Perera

    ResponElimina
  17. Tanto el Activia como el Actimel abren el debate sobre si tiene que ser verdad o estar totalmente comprobado las propiedades de los productos que se anuncian. Ambos productos tiene efectos beneficiosos por ser probióticos aunque probablemente no diferentes a cualquier otro yogurt, entonces por qué meternos con Danone y no con otras empresas que anuncian productos como el de las pulseras magnéticas, las cremas que "regeneran la piel" o eliminan la celulitis?

    ResponElimina
  18. Durant els darrers anys ha augmentat la tendència a incorporar més aliments probiòtics a la dieta, degut als efectes beneficiosos que s'han observat després del seu consum.
    Un d'aquests és el cas del B. animalis. Tot i que s'han fet experiments per demostrar els múltiples beneficis que aquests microorganismes aporten, estic d'acord amb l'article en que s'hauria de ser una mica escèptic respecte a aquests resultats; ja que, entre d'altres coses, el nombre d'individus que formen la mostra és reduït.
    Un dels punts que m'ha sorprés més sobre el B. animalis ha estat la presència, en el seu genoma, d'un gen de resistència a l'antibiòtic tetraciclina, tet(W), que podria transferir-se a la microflora intestinal. En referència a la resistència d'aquests bacteris he trobat un article força interessant (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18378122) en que s'explica la presència del gen erm(X) en dues soques de bifidobacterium, una de les quals és Bifidobacterium animalis. Aquest gen proporciona resistència a eritromicina i clindamicina.
    Des del meu punt de vista els probiòtics poden ser un bon mètode per a millorar algunes malalties o desajusts digestius; tot i que s'hauria de continuar investigant per determinar si hi ha possibles efectes adversos.

    ResponElimina
  19. Certament la publicitat enganyosa i sobretot manipulada que duen a terme moltes empreses és una vergonya. Els experiments que aporten tenen nombrosos punts foscos com apunten al seu review les doctores Chmielewskai i Szajewska.

    Llegint com fan els experiments en els articles què heu presentat a mi el què més m’ha sorprès són el conjunt de restriccions alimentàries que s’apliquen als voluntaris dels experiments (pel què diuen en els articles als controls també es troben sota les restriccions). Trobo que amb tanta restricció donen molt poca fiabilitat ja que quan un possible consumidor es prengui el producte no es trobarà sota totes aquestes restriccions! És més; i si simplement amb una dieta equilibrada els voluntaris també noten millores que s’atribueixen al probiòtic?

    Joan Pau Cebrià Costa

    ResponElimina
  20. La idea teòrica dels probiòtics no és dolenta, així com dels aliments funcionals en general. El problema és que aquests han sortit en les últimes dècades, i per tant hi ha pocs estudis que demostrin els hipotètics beneficis. El problema és que en aquest cas, la indústria va per davant de la ciència.

    Un detall important és que la duració dels estudis és molt curta. També s’hauria de caracteritzar l’impacte a diferents poblacions (homes i dones, gent gran, adults, joves). Finalment, podria ser que en casos d’autoimmunitat (ej. Crohn) una major estimulació del sistema immune fos perjudicial?
    Reflexionem-hi!

    Marcel Costa Garcia

    ResponElimina
  21. Ningú dubta que Danone és una gran empresa que mou molts diners i que farà el que sigui per vendre els seus productes. Però en aquest cas jo no ho trobo un impediment. Si gràcies a ells s’aposta per un producte que potser ningú hauria apostat, endavant. Si reinterpreten estudis científics per fer creure a la gent que funciona, però gràcies a això, la gent pren consciència que ha de cuidar el seu intestí, endavant. Si a la gent li funciona, encara que la ciència no trobi una evidència clara que realment funcioni, endavant! Deixem que la gent es senti bé ara i no hagi d’esperar que la ciència trobi respostes.

    Alba Girbau Canet

    ResponElimina
  22. Llegint un parell de cops l'article em venen al cap una sèrie de preguntes sobre el famós Bifidobacterium animalis subespècie lactis soca DN173 010. En l'article es diu que normalment no es troba a la nostra microflora intestinal, llavors d'on ha sortit aquesta bactèria? és nova? Els Activia només porten B. animalis o en porten d'altres? Si n'hi ha d'altres, com podem saber quin fa tal efecte beneficiós? és la combinació de tots o de només un? Permaneix llarg temps a la apred intestinal?
    Davant tants enigmes, i tenint en compte que em sembla molt bé que les companyies alimentàries es preocupin "tant" per la nostra salud i s'empenyin en que cresquem sans, forts, i que no ens refredem mai (són les noves mares, gràcies!), no hauria d'existir un rigurós control dels nous aliments per part d'algun òrga sanito-alimentari aliè a les companyies abans de treure's al mercat? Ens prenen el pel, ens buiden les butxaque i de cada vegada de forma més descarada.

    ResponElimina
  23. Està molt bé tenir un punt de vista crític davant la informació que ens proporcionen les grans multinacionals i qüestionar-nos si ens diuen o no tota la veritat. Amb tot, no podem negar el paper que juguen els Lactobacilus i Bifidubacterium, al nostre intestí. Diferents estudis demostren que una disminució per sota dels nivells normals d’aquests dos generes de bacteris pot ser la causa de diferents patologies intestinals [1]. El que m’ha cridat especialment l’atenció és l’ús de probiòtics en pacients amb intolerància a la lactosa on sembla ser que l’administració d’aquests pot arribar a millora la simptomatologia [2].

    Cristina Solà Adell

    [1] Gut health. Disponible en: http://www.functionalfoodnet.eu/images/site/assets/a-Gut-health.pdf
    [2] Effects of yogurt and bifidobacteria supplementation on the colonic microbiota in lactose-intolerant subjects. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17927751

    ResponElimina
  24. Estic d’acord amb la idea que l’Activia, com a probiòtic que és, sigui beneficiós per l’equilibri de la microflora intestinal. Ara bé,després de veure que els efectes són comuns, no crec que el seu elevat preu respecte els altres probiòtics sigui justificable. Trobo molt necessaris, doncs, estudis de comparació entre diferents probiòtics que permetin establir els avantatges reals de cada un respecte la resta.
    He buscat estudis amb aquest perfil i són gairebé inexistents. N’he trobat un (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19526225 ) d’interessant que compara les propietats de diferents soques utilitzades en varis probiòtics, fet que, des d’un punt de vista científic, trobo essencial per poder conèixer les característiques de cada un i escollir el microorganisme més adequat per a l’aplicació atribuïda al producte.

    ResponElimina
  25. En referència a la publicitat feta, poder Danone ha apostat massa fort per una divulgació que intenta ser científica, però almenys ha jugat d'una manera moderada. M'explico: a l'article publicat es comenta que B.lactis es vincula a "activitats enzimàtiques capaces (...)de prevenir els processos neoplàsics al colon". Doncs bé, què cridaria més l'atenció a algú que vol mantenir salut, una millora del trànsit intestinal o una prevenció de patir un dels càncers més freqüents? D'acord que poder és massa extremista, però si no ho han enfocat d'aquesta manera per què serà? La legislació vigent no els ho permetia? Els estudis no són prou concloents?Ho són els altres? I si no ho són (com es diu), perquè els prenen com avals d'allò que ofereixen? És menys greu que oferir els estudis realitzats sobre el sistema immunitari i l'efecte sobre el càncer?


    Aquestes són qüestions que formen part de la privacitat de les estratègies publicitàries de la pròpia Danone i seran difícils de respondre, encara que crec que haurien de ser conegudes pels consumidors.

    ResponElimina
  26. En respuesta al comentario de Juana sobre otros productos con publicidad engañosa,
    critiqué Danone porque era la empresa tratada en el hilo de discusión, pero la crítica al uso de lenguaje cientifista se extiende a todos los productos que cita en su comentario, especialmente al anuncio de las pulseras, ya que encuentro insultante que a la gente le tomen el pelo de esa manera.
    Es un problema más grave de lo que parece: se engaña a la gente para sacarle el dinero parapetándose en un lenguaje muy convincente que lleva al descrédito de los resultados de proyectos científicos reales ya que equipara la bazofia que sale de la mente de un publicista con más rostro que espalda a la ciencia que se hace para avanzar en el conocimiento del mundo que nos rodea.

    ResponElimina
  27. Estic d'acord amb els meus companys pel que fa el despertar l'interès per cuidar-se, així com el fet que l'empresa en qüestió podria haver fet una publicitat encara més agressiva. Tanmateix, opino que la publicitat juga en gran mesura amb la ignorància popular, sobretot en temes relacionats amb la salut, i ho trobo sumament greu.

    De manera habitual, descartem i discutim la validesa de molts articles per la mida del seu mostratge, per la qualitat i fiabilitat dels seus experiments, etc. No crec que haguem de ser "comprensius" amb el preu, la publicitat i l'empresa d'un producte quan la recerca ho recolza no compleix amb els requisits que considerem vàlids, i menys al•legant que l'empresa, de fet, s'està moderant i no fa una campanya encara més abusiva.

    Andrea Planas

    ResponElimina
  28. L'article m'ha semblat molt interessant, i a part de ser imformatiu m'ha semblat molt ben redactat. Des de fa força temps la televisió i d'altres medis de comunicació estan fen cada vegada mes pressió als telespectadors, sobre temes da salut , com ara el porducte de Danone Activia, l'Actimel, o d'altres. Des del meu punt de vista el gran problema és que aquestes companyies s'aprofiten de l'ignorància de la seva audiència, fent-li's cruere aixi coses que no són.
    Pel que fa el cas estudiat en aquest article, m'ha agradat comprovar que aquest producte és beneficiós, si més no, està clar que no ens farà mal a al salut.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.